La Serra d'Albarracín és un d'aquells racons de Terol que enganxa des del primer cop d'ull: pobles de pedra, boscos infinits, rius d'aigua cristal·lina i una història que es nota a cada cantonada. Si estàs pensant en una escapada rural a Albarracín i et preguntes quins són els pobles a prop d'Albarrasí que val la pena conèixer, aquí trobaràs un recorregut molt complet, tant cultural com natural.
Més enllà del famosíssim Albarracín, la comarca està esquitxada de petites localitats amb moltíssim encant, algunes perfectes per a una excursió d'un dia i altres ideals per muntar base i moure't amb cotxe per la zona.
Posar rumb a la Serra d'Albarrasí amb cotxe
La Serra d'Albarracín forma part del Sistema Ibèric, s'estén durant uns 60 km i reparteix el territori entre Aragó, Castella-la Manxa i el País Valencià. És una zona de muntanyes, canons i altiplans que supera amb facilitat els 1.500 metres d'altitud, amb cims com el turó Caimodorro fregant els 2.000 metres sobre el nivell del mar.
En aquest entorn es concentren 25 municipis que viuen entre pinedes, savinars i rius, molts minúsculs en població però gegants en bellesa. Les carreteres són tranquil·les, gairebé sense trànsit, i recórrer-les amb cotxe és gairebé part de l'experiència: corbes suaus, miradors improvisats i aquest silenci que costa tant trobar.
Moure's amb vehicle propi és la millor opció perquè et permet parar a cada poble, desviar-te a miradors, cascades o àrees recreatives i adaptar el ritme al teu gust. Això sí, convé tenir en compte que gran part del territori és de muntanya: hi ha pistes i carreteres secundàries una mica estretes, per tant si disposes d'un cotxe alt o un 4×4, millor que millor, sobretot per accedir a zones de pistes forestals.
Un detall important és que a tota la serra no abunden les benzineres. Abans de començar qualsevol de les rutes circulars es recomana omplir el dipòsit a Terol, Albarracín o als pocs punts de servei que trobaràs repartits per la comarca, per no arruïnar el dia per una distracció de combustible.
Viatjar amb cotxe per aquí té diversos avantatges clars: rutes flexibles, gens massificades i molt personalitzables. Pots dissenyar una escapada curta visitant només tres o quatre pobles, o llançar-te a una ruta de diversos dies combinant natura, patrimoni cultural i gastronomia local.
Albarrasí, punt de partida i joia medieval
La majoria de les rutes per la zona parteixen de Albarracín, considerat per molts com un dels pobles més bonics d'Espanya. Encaixat en un meandre del riu Guadalaviar i defensat per una muralla que s'enfila per la roca, sembla un decorat medieval perfectament conservat.
Passejant pels seus carrers empedrats, costes estretes i cases de tons vermellosos descobriràs racons com la Plaça Major, la Torre de Doña Blanca, els balcons de forja dels seus habitatges penjants i un bon grapat de miradors que et regalen vistes de postal. No ens hem de perdre la catedral del Salvador, l'antic castell d'origen musulmà o el passeig fluvial que discorre al costat del Guadalaviar.
Albarrasí també compta amb diversos museus curiosos, com el Museu de Joguines, que sol encantar els nens, i està molt a prop d'espais naturals tan cridaners com els Pinars de Rodeno, on es conserven pintures rupestres llevantines declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Des d'aquí parteixen rutes amb cotxe que permeten enllaçar pobles propers com Bronchales, Gea d'Albarrasí, Moscardón, Terriente, Noguera o Monterde. Al llarg del camí aniràs trobant cascades, canons, avencs, naixements de rius i àrees de pícnic ideals per passar el dia sencer a l'aire lliure.
Ruta 1: D'Albarrasí al naixement del Tajo
Una de les rutes més completes per començar a conèixer la serra és la que enllaça Albarrasí amb el Monument al Naixement del riu Tajo, el riu més llarg de la península ibèrica. És un recorregut d'uns 40 quilòmetres, tranquil, amb bona carretera i molt a veure.
La primera parada interessant és Royuela, un poble petit on destaca l'església de Sant Bartomeu, del segle XVI, i l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors. Als voltants criden l'atenció els barrancs, on és habitual albirar fauna local com aus rapinyaires i cabres monteses, sobretot si t'allunyes una mica del nucli urbà.
Seguint la carretera arribaràs a Calomarde, conegut per dues joies naturals: la Cascada Batuda o del Molí Vell, un salt d'aigua d'uns 20 metres, i la ruta del Barranc de la Hoz i les passarel·les del Canó dels Arcs.
Aquest corriol, apte per a gairebé tots, recorre el canó per la part baixa a tocar del riu d'aigües cristal·lines i torna per la part alta, regalant vistes espectaculars.
Una mica més endavant us esperarà Frías de Albarracín, el gran atractiu natural del qual és la Avenc de Fredes, un pou natural d´uns 60 metres de profunditat i 80 de diàmetre. El paisatge que l'envolta entre prats i bosc parla del poder de l'aigua i l'erosió al llarg dels segles.
El fermall d'or d'aquesta ruta és el Monument al Naixement del Tajo, obra de l'escultor José Gonzalvo Vives. Les figures d'un cavaller, una estrella i un toro representen les províncies implicades en el naixement del riu (Terol, Conca i Guadalajara), presidides per la figura simbòlica del Pare Tajo. És un lloc amb aparcament i panells informatius on entendre millor la importància històrica i geogràfica d'aquest riu.
Ruta 2: D'Albarrasí al Vallecillo passant per Moscardón i Terriente
Una altra proposta molt recomanable és la ruta que uneix Albarrasí, Royuela, Moscardón, Terriente, Toril i El Vallecillo. Aquí la protagonista és tant la bellesa dels pobles com la tranquil·litat dels paisatges de praderies, pinedes i barrancs.
En Moscardó, situat a dalt d'un turó, val la pena caminar sense pressa pels seus carrers i treure el cap als voltants. Molt a prop es troben les fonts del Barranc de l'Oyala i als Pinedes de la Cañada, dos paratges fantàstics per a un passeig curt o un pícnic. És una zona fresca a l'estiu gràcies a les masses de pi ia l'altitud.
el petit Toril és pura calma, envoltat de camps i turons suaus. Als seus voltants destaquen enclavaments com la Font del Prado, el Cerro Castillejo i el Barranc d'Arroyofrío, ideals per als que busquen paisatges poc concorreguts i senzills de recórrer.
La ruta conclou a El Vallecillo, un poble petit amb molt d'encant on es pot visitar l'església de la Santa Trinitat i l'ermita de Sant Pere. Però allò veritablement especial està al seu entorn: aquí neix el riu Cabriel, i molt a prop es troba la famosa cascada del Molí de Sant Pere, un salt d'aigua en forma de ferradura envoltat de vegetació i restes d'un molí antic.
En aquest tram, el Cabriol forma una gorg d'aigües cristal·lines de diversos metres de profunditat, perfecta per a un bany refrescant en plena natura els mesos més calorosos. A més, la coneguda ruta dels Ulls del Cabriol permet seguir el curs inicial del riu entre prats, pollancres i petites cascades.
Ruta 3: Gea d'Albarrasí, Besses, Rubials i Tormó
La tercera ruta clàssica es dirigeix cap al sud-est des d'Albarrasí i permet descobrir Gea d'Albarrasí, Besses, Rubials i Tormó. És un itinerari que barreja patrimoni històric, aqüeductes romans, llacunes i art rupestre.
Gea d'Albarrasí és a uns 20 minuts amb cotxe d'Albarrasí i sorprèn pel marcat traçat àrab dels seus carrerons, estretes i recargolades. El seu gran protagonista és el aqüeducte romà Albarrasí-Cella, una obra hidràulica de gairebé 25 quilòmetres que discorre en part subterrània i que es pot seguir mitjançant una ruta senderista que uneix les dues localitats.
Al poble trobaràs a més safareigs tradicionals, convents i ermites com la de Sant Roc i l'església de Sant Bernat, que conserva un valuós retaule més gran. Per als qui gaudeixen del senderisme suau hi ha diverses propostes interessants, com la senda botànica dels Terreros, al costat del Guadalaviar, o el camí que porta a les pintures rupestres de la Cuineta del Bisbe.
El punt destacat següent és Bezas, envoltat de boscos d'alzines i roures i amb un caseriu de construccions tradicionals amb solanes a les terrasses. Molt a prop hi ha la llacuna de Bezas, un aiguamoll on abunden les aus i granotes, i que resulta ideal per a una caminada curta envoltada de natura.
La ruta segueix cap a Rubials i finalitza a Tormón, conegut per la presència de pintures rupestres llevantines al seu entorn. Als voltants d´aquests pobles s´obren barrancs i formacions rocoses molt fotogèniques, perfectes per als que busquen paisatges solitaris i carregats d´història.
Patrimoni, pobles amb encant i gastronomia serrana
Encara que el focus principal és als pobles prop d'Albarrasí, la província de Terol ofereix molts altres municipis preciosos repartits per comarques com el Matarranya, el Maestrat o Gúdar-Javalambre. Llocs com Valderrobres, Calaceit, La Fresneda, Beceit, Cantavella, Mirambell o Rubielos de Mora competeixen en bellesa amb Albarrasí i completen qualsevol ruta llarga per la província.
Molts d'aquests pobles conserven cases palatines, castells, places porxades i conjunts històrics declarats Bé d'Interès Cultural.
A Calaceit, per exemple, la Plaça d'Espanya i l'església de l'Asunción formen un conjunt espectacular; a Valderrobres, el castell i l'església de Santa Maria la Major dominen el mas; ia Cantavella o Mirambel l'aire medieval és tan intens que han servit d'escenari per a rodatges cinematogràfics.
En paral·lel, la Serra d'Albarrasí presumeix d'una gastronomia contundent i de producte local, perfecta per reposar forces després de les rutes; si vols idees sobre on menjar a la zona consulta on menjar a Terol. A les cartes abunden el ternasco, els embotits, els guisats amb carn de cérvol o porc senglar, els bolets de temporada i formatges artesans de gran qualitat.
Pels més llaminers, els dolços tradicionals són un petit vici: magdalenes casolanes, coques finíssimes, rosquilles d'herència àrab i altres postres senzilles però molt saboroses que solen acompanyar-se de licors locals o un bon cafè de sobretaula.
Amb aquest còctel de pobles de muntanya, rutes amb cotxe, cascades, pintures rupestres, castells, museus singulars i bona taula, la Serra d'Albarrasí es converteix en una destinació perfecta per als que busquen naturalesa, cultura i tranquil·litat sense angoixes.
Planificant bé les rutes i combinant tres o quatre pobles propers a Albarracín a cada escapada, és fàcil encadenar miradors, banys en gorgs, passejades per boscos i visites a nuclis medievals que es queden gravats a la memòria durant molt de temps.