Pont de Moisès a Holanda
Els ponts sobre els quals versa aquest post són alguna cosa més que un nexe d'unió entre dues ribes. S'han convertit en un emblema de la ciutat en la qual se situen i fins i tot en autèntiques obres d'art. Tots tenen en comú el desafiament a les lleis de la gravetat i la seva perfecta integració que el paisatge que els envolta. No et perdis, a continuació, 5 ponts molt fotogènics en els quals desitjaràs prendre un selfie.
Pont de Moisés (Països Baixos)
No és casual que aquest pont holandès fos anomenat Pont de Moisès ja que la seva presència ha partit en dos les aigües de canal de Halsteren.
El Pont de Moisés va ser construït per unir dues ribes de la West Brabant Water Line, una línia de defensa formada per una sèrie de fortaleses i ciutats de segle XVII amb zones d'inundació. Per això era fonamental que el pont no trenqués el bell paisatge replet de vegetació en el qual s'havia de instal·lar.
Els constructors de el Pont de Moisès van arribar a la conclusió que el millor era traçar una passarel·la de fusta impermeable sota el nivell de l'aigua. El resultat és brillant ja que no només compleix la seva funció sinó que a més produeix un efecte òptic únic. La sensació és la d'estar caminant per dins de les aigües com el mateix Moisès.
Pont de Tatton Park (Regne Unit)
Pont de Tatton Park
Si en cas anterior el visitant pot caminar entre les aigües qual Moisès en la seva fugida d'Egipte, en aquest pot sentir-se com un ocell suspès en l'aire. Aquest peculiar pont de l'Tatton Park de Knutsford a Anglaterra, és obra de l'artista francès Olivier Grossetête. Per aconseguir l'efecte lleuger buscat, va emprar tres enormes globus blancs amb heli que fan surar un pont de corda sobre el llac, el qual té al voltant un delicat jardí japonès.
Pont Zhangjiajie de vidre (Xina)
De sobres és conegut el gust per les megaconstruccions a la Xina. L'objectiu no només és mostrar el poder de l'enginyeria nacional sinó crear estructures dignes de convertir-se en atraccions turístiques de masses
Zhangjiajie és el pont de vidre més llarg de l'planeta ja que compta amb 430 metres de longitud i 300 metres d'altura. Se situa dins de el Parc Natural de Zhangjiajie, a la província de Hunan, el qual està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1992, sent un dels més visitats de la Xina.
Aquest pont de vidre va costar 3.400 milions de dòlars, una xifra tan marejadora com l'altura a la qual es troba. Una vegada que vençuts els problemes de vertigen, el més recomanable és fer-se una fotografia tombat sobre una de les plaques de vidre que el componen. El resultat és super impactant ja que la seva terra de vidre permet fer creure que un està caminant sobre l'aire.
Pont Nou de Ronda (Espanya)
El Pont Nou de Ronda és l'emblema d'aquesta localitat malaguenya d'interior a la qual cada any acudeixen més visitants. Construït entre 1571 i 1793 amb forma d'aqüeducte amb carreus de pedra, el seu recorregut serveix per unir els dos barris més importants del municipi: la ciutat (d'origen àrab) i el mercat. Des d'ell es poden contemplar altres meravelles rondenyes com les Cases Penjants o el Tajo de Ronda.
Aquest és el paratge més visitat de tota la província de Màlaga doncs la ciutat sembla penjada de el cel. Es tracta d'una gola de gairebé cent metres de profunditat excavada pel riu Guadalevín sobre la qual s'alça el Pont Nou, Una imponent construcció de 70 metres de llarg i 98 d'alt per l'edificació es van necessitar més de 40 anys a causa de la perillositat de el terreny.
Com a curiositat, s'explica que l'arquitecte que va realitzar al Pont Nou de Ronda, José Martín d'Aldehuela, es va llançar a l'Tajo des d'ell quan es va adonar que mai més podria tornar a construir una cosa tan bonic.
Pont Penjant d'Capilano (Canadà)
Pont penjant de Capilano
El Pont Penjant d'Capilano és un dels llocs més divertits i icònics de Vancouver. Es troba suspès a més de 70 metres d'altura i té una longitud de 137 metres. Es caracteritza pel seu sistema de passarel·les de fusta sobre un penya-segat de granit d'origen glacial.
El Pont Penjant actual no és l'original de 1889 però no ha parat d'atreure visitants i curiosos. Potser és l'emocionant sensació que un sent a l'estar suspès d'una manera tan fràgil a tants metres d'altura al costat d'un dels paisatges més bells de la ciutat canadenca.