En Catalunya, al municipi d'Alt Aran, el més extens de tota la vall, s'amaga el poble de Baguergue, una encantadora destinació que des de 2019 es compta entre els pobles més bonics d'Espanya.
Entre boscos i muntanyes, coneguem avui Baguergue, la seva història i els seus atractius.
Baguergue
el poble s'ubica a uns 1418 metres d'alçada ia aquesta altura és el més alt de la Vall d'Aran. Està sobre la marguen esquerra del riu Unhòla i el seu pintoresc nucli històric integra el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El nom del poble ja apareix en documents de començaments del segle XIV, i per ells se sap que els seus homes juraven fidelitat al rei d'Aragó. És un indret petit, de pocs habitants regulars, poc més d'un centenar.
És bonic pel seu arquitectura típicament aranesa, amb cases de pedres, sostres de pissarra i obertures de fusta. Com que és un poble d'alçada les vistes són el millor que ofereix als seus visitants, a més d'alguns tresors que revelen la seva història.
Què veiem llavors a Baguergue, un dels pobles més bonics d'Espanya? La Església de Sant Fèlix crida l'atenció pels seus murs de pedra del segle XII, pederes que són irregulars entre si. L'edifici ha canviat amb els anys i ha tingut reformes d'estil. Dins descansa la Creu de Baguergue, una cosa molt típica entre els pobles locals, i que a les festes de la Santa Creu cobra protagonisme absolut. Quan és això? El 3 de maig.
Sant Feliu és el sant a què està dedicada l'església. L'edifici té una nau central, dues capelles als costats, així que ara té forma de creu, i un presbiteri quadrat que va substituir un semicircular a les reformes de 1724. Després es va sumar el campanar, el 1763, amb una base quadrada i forma octagonal, i vuit finestrals sota una teulada piramidal.
De l'estructura original de l'edifici només en queden dues finestres, però han estat tapiades. Una la ubiques sobre el costat oest, allargada i tapiada ja amb la construcció del campanar. L'altra la situes sobre el costat nord i avui s'ha transformat en un nínxol amb arc de mig punt. D'aquesta banda també, a la paret, hi ha una cornisa sobre mènsules, i sota d'ella es distingeixen arcades que són aguantades per pedres que recorden, algunes, felins.
La porta de l'església està orientada al ponent i s'hi observen tres voltes que van rebaixant el mur perquè aparegui la porta. La veritat és que és una església molt pintoresca a qualsevol moment de l'any. A l'estiu els colors són gris pedra i pissarra i verda, però a l'hivern la neu ho cobreix tot. Les làpides i creus del seu petit cementiri són de postal a aquesta època de l'any.
Un altre lloc que els turistes pots visitar és el Museu Eth Corrau, amb més de 2500 peces que retraten la vida quotidiana i l'artesania rústica aranesa. Aquest museu va ser una iniciativa de la família Moga i va obrir les portes el 1999. Per conèixer la vida tradicional aranesa és un molt un lloc. Funciona dins un vell corral i la seva col·lecció és variada, hi ha des d'artesanies ancestrals de la Vall fins a estris i objectes quotidians.
A la planta inferior del museu hi ha tot allò relacionat amb la vida al camp, i la planta superior es concentra en les escenes més domèstiques, les relacionades amb l'esquí i també amb la infància. De quins elements està formada concretament la col·lecció d'aquest museu a Baguergue? Doncs hi ha eines de sabater i fuster, pupitres, trones, collerons de mules, vells esquís, màquines per esquilar, dalles, ferradures… i fins i tot una col·lecció de bitllets que està molt ben emmarcada.
Bona part de la col·lecció del museu ha pertangut a la família Moga, d'altres les van comprar i d'altres van aparèixer a mercats, per exemple, la bàscula de la Val d'Aran que es va trobar al Mercat dels Encants, a Barcelona. Un dels promotors i fundadors del museu és Felip Moga, un home ja gran que ha complert la promesa al seu pare pel que fa a conservar el més possible els elements de la seva família encara que el seu primer treball va ser el de ser instructor d'esquí (fins i tot ho va ser del rei emèrit Joan Carles I, del rei Felip VI i de les seves dues germanes).
Quan tens vist el museu i estàs una mica més amarat dels costums i història del poble, pots simplement caminar per ell, admirar els seus carrers i les seves casetes. Entre les cases més importants del poble podem anomenar la Casa és de Pansart i la Casa Menginat, per exemple. En el cas de la Casa Menginat és un bonic edifici residencial del segle XIX que és sobre la Carrer Major, 30.
Va ser construïda el 1804, ho diu al seu portal, i va pertànyer a una família de la petita noblesa barcelonina que passava aquí algunes temporades, els Roig. Cap al 1900 passaria mans de Nenè Moga. Té dues plantes, finestres i balconets i una bella porta presidida per escultures, una corona, el sol, la lluna i dos lleons rampants. I un rellotge de sol al pis.
També hi ha l'edifici de la formatgeria, la formatgeria més alta del Pirineu, i la Ermita de Santa Margalida, encara que per això hauràs de recórrer un quilòmetre rumb nord del poble. Però val la pena, és un lloc tranquil, amb vistes estupendes.
Ara bé, parlant d´estacions no podem deixar de recordar que a la primavera les flors apareixen arreu a Baguergue, un dels pobles més bonics d'Espanya. El 2018 va tenir l'honor de guanyar per tercera vegada consecutiva la màxima distinció de Viles Florides, un projecte que vol promoure la transformació de pobles i ciutats de Catalunya mitjançant flors i plantes, perquè els paisatges regionals cobrin brillantor, vida i fama.
Baguergue s'ha inscrit al projecte i això ha fet que la quantitat de visitants s'hagi multiplicat, especialment a l'agost. A les flors de la primavera i l'estiu se sumen les festes que hi ha entre el juliol i l'agost: la romeria de Santa Margarida (el 20 de juliol), i la festa de Sant Fèlix.
Però la veritat és que d'un temps ençà la idea principal és justament desestacionalitzar el turisme. És a dir, Baguergue és famosa a l'hivern perquè és un lloc super bonic, està enclavat a la muntanya i té a prop centres d'esquí, res millor per a la temporada hivernal, però la intenció és obrir-lo a altres moments, a escapades de cap de setmanaa, per exemple.
Per això és que es treballa amb altres pobles veïns, com Roda d'Isábena o Ainsa, tots dos a la zona pirinenca d'Osca, per donar promoció a una ruta pels pobles més bonics, però del Pirineu. Bona idea. Aleshores, què podem recomanar de Baguergue? Doncs que ho visitis en qualsevol moment de l'any, què sempre té alguna cosa bonica per veure o fer!
Hi ha història, bellesa i diversió. A la primavera o estiu podeu passejar per les muntanyes i els prats a la rodona, ia l'hivern podeu practicar esquí o altres esports de muntanya.