Les catedrals més grans d'Espanya són una consumada representació de la meravellosa arquitectura religiosa del nostre país. Al llarg i ample del seu territori trobem impressionants esglésies, convents i monestirs que responen a diferents estils arquitectònics.
Si parlem de les catedrals, a més, s'hi superposen diversos d'aquests estils. Per exemple, a la de Sevilla, que veurem, s'engloben, entre d'altres, trets gòtics, renaixentistes o barrocs. En aquest sentit, a més, aquests temples sintetitzen els diferents corrents artístics que s'han succeït a Europa des de l'Edat Mitjana. A continuació, sense més preàmbuls, us presentarem les catedrals més grans d'Espanya.
Basílica de Nostra Senyora del Pilar
Façana principal de la basílica del Pilar de Saragossa
Amb els seus 130 metres de longitud i gairebé setanta d'amplada, és la catedral més gran d'Espanya. La seva construcció, tal com la veiem avui, data del segle XVII, però es va elevar sobre les restes d'un antic temple gòtic-mudèjar. Deu la seva nomena a un pilar o columna de jaspi que, si hem de fer cas a la tradició, la Mare de Déu va deixar l'apòstol Jaume com a prova d'haver-li aparegut en aquest lloc.
A més de les seves dimensions, el temple destaca per la seva bellesa. Conjuga elements barrocs, rococós i neoclàssics. Es distribueix en tres naus cobertes amb voltes de canó entre les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat. La major part de lʻinterior està revocat amb estuc i, a la nau central es troba lʻaltar major amb el retaule de l'Asunción, obra en alabastre policromat amb guardapols de fusta creada per Damià Forment.
Una altra vista de la basílica del Pilar de Saragossa
Així mateix, sota les altres dues cúpules d'aquesta nau es troben la Santa Capella de la Verge del Pilar i el cor i orgue. Tot plegat procedeix de lesglésia anterior. Però no és la de la Mare de Déu l'única capella que té el temple. També destaquen les dedicades a Sant Joan Baptista, d'estil tardobarroc bolonyès; la de Santa Anna, el retaule del qual és obra de Antonio Palao i Marco; la de l' Rosario, amb talles renaixentistes de Roland de Mois o la de Sant Llorenç, l'altar del qual va ser dissenyat per Ventura Rodríguez. Pel que fa a les pintures que adornen l'interior del temple, són obra de Antonio González Velázquez, els germans Ramón i Francisco Bayeu i un jove Francisco de Goya.
Pel que fa a l'exterior, la basílica destaca, com dèiem, per la seva majestuositat. Les torres, afegides, majoritàriament a mitjans del segle XX, arriben als 98 metres d'alçada. A més, disposa de onze cúpules teulades amb teules de diferents colors i els pòrtics s'emmarquen amb frontons.
Sant Antolí de Palència, una gran desconeguda entre les catedrals més grans d'Espanya
La de Sant Antolí a Palència és la segona entre les catedrals més grans d'Espanya
Si ens preguntessin quines són les catedrals més grans d'Espanya, pocs inclouríem entre elles la de Palència. No és tan coneguda com la de Burgos, la de Sevilla o la pròpia del Pilar (de fet, també se la coneix com «la Bella Desconeguda»). Tot i això, amb els seus 130 metres de llargada, 50 d'amplada i 43 d'alçada a la part de l'absis, és la segona més àmplia del nostre país.
Com passa amb altres temples d'aquest tipus, és majoritàriament gòtica, però conserva elements d'una altra construcció anterior romànica i fins i tot d'època visigoda. La part més antiga, la Cripta de Sant Antolí, data del segle VII. Així mateix, té trets decoratius renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A l'exterior, es tracta d'una construcció austera l'element més destacat del qual és la torre de 55 metres que, anteriorment, va tenir caràcter militar. Una altra peculiaritat és que disposa de creuer doble, encara que cap sobresurt a la seva planta de creu llatina.
Façana sud de la catedral de Palència
Pel que fa a l'interior, contrasta amb la sobrietat del seu aspecte extern. La decoració és gòtica amb elements flamígers, però, sobretot, destaquen les seves capelles i retaules renaixentistes, platerescs i barrocs. A la nau de l'Evangeli, pots veure els sepulcres del degà Rodrigo Enríquez i del abat de clavegueres, així com un retaule daurat i policromat atribuït a Alonso de Berruguete (altres ho adjudiquen a Juan de Villoldo).
Per la seva banda, a la nau de l'Epístola tens el sepulcre del ardiaca de Camps, un gran retaule en pedra atribuït a Diego de Siloé i pintures de Joan de Ruesga. Pel que fa a les capelles, et recomanem que et fixis, especialment, a més de la citada Cripta de Sant Antolín, a la del Sagrari, que allotja les restes de reina senyora Urraca; La Més, amb escultures de Gregorio Fernández i tapissos de Brussel·les; la de La nostra Senyora la Blanca, amb talla en alabastre; la del Monument, amb les vidrieres de tons blavosos, i la de els Reis, amb la seva primorosa guixeria plateresca.
Catedral de Santa Maria de Toledo
Catedral de Santa Maria de Toledo
Amb els 120 metres de longitud i 59 d'amplada, la de Toledo és la tercera entre les catedrals més grans d'Espanya. La seva construcció, encarregada pel rei Ferran III de Castella, va començar en 1226 i es va prolongar fins al segle XV. En conseqüència, encara que és una obra mestra del gòtic, també presenta altres estils arquitectònics.
De fet, se la considera una de les millors mostres del gòtic francès adaptat al gust espanyol. La façana principal és la que mira a l'oest, ubicada a la plaça de l'Ajuntament, on també hi ha palau Arquebisbal. Hi tens diverses portes, entre les quals destaca la del Perdó, que data del segle XV i que presenta magnífiques arquivoltes tallades.
Per la seva banda, la famosa porta del Rellotge es troba a la façana nord i és la més antiga. En canvi, la dels Lleons és la darrera que es va realitzar i destaca pel seu espectacular conjunt estatuari hispanoflamenc. Pel que fa a la imponent torre, la seva construcció data de 1425 i es deu a l'arquitecte Alvar Martínez, que també va intervenir en moltes altres parts del temple. Si bé és, igualment, gòtica, té alguna decoració mudèjar.
Vista del temple toledà, tercer entre les catedrals més grans d'Espanya
No és menys espectacular l'interior de la catedral de Toledo. Les seves principals capelles es troben al voltant de la capçalera del temple, segons el projecte original de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo que va encarregar la seva construcció. Algunes han desaparegut, però encara pots visitar les de Santa Anna i Sant Gil entre les menors i les de Sant Joan Baptista, Santa Leocàdia, Santa Llúcia i dels Reis Vells entre les més grans.
Tot i això, la més espectacular és la capella Major, tota una obra d'art en si mateixa començant per la seva reixa pètria. A més, acull els enterraments de Sancho III y Sancho IV de Castella. Però també compta amb una àmplia decoració ornamental amb estàtues com la famosa del Pastor de les Naves al costat de les de Alfons VII de Lleó i altres personatges.
Catedral de Sevilla
La impressionant catedral de Sevilla
No només figura entre les catedrals més grans d'Espanya, sinó que, a més, és la més gran del món per superfície. Així ho va certificar el Llibre Guinness dels Rècords el 1988. Les seves dimensions són 116 metres de longitud per 76 d'amplada. A més, com algunes de les anteriors, és Patrimoni de la Humanitat, si escau al costat del Arxiu d’Índies i al real Alcázar.
La catedral de Santa Maria de la Seu i de l'Asunción respon a l'estil gòtic, encara que, com dèiem abans, també posseeix elements coixins, mudèjars, renaixentistes i barrocs. La seva construcció va començar a principis del segle XV i es van aprofitar les restes d'una antiga mesquita.
De fet, un dels seus elements més famosos, la Giralda, era el minaret d'aquella. També el conegut pati dels Tarongers era el d'ablucions per als fidels àrabs. Així mateix, a l'exterior de la catedral de Sevilla destaquen portes com les del Baptisme, la de l'Asunción, la de Sant Cristòfol, la del Sagrari o la de Campanillas.
La famosa Giralda de la catedral de Sevilla
Pel que fa a l'interior del temple, consta de cinc naus amb un absis sense girola de capçal. A la central, es troben el cor i la Capella Major. El primer consta de 127 setials realitzats en marqueteria i amb relleus que representen escenes de l'Antic i el Nou Testament. Per la seva banda, la segona acull el considerat major retaule de la Cristiandat, una meravella creada per l'artista flamenc Pedro Dancart en 1481.
També tens belles capelles a les naus dels laterals. Entre elles, es troben la dels Alabastres (per estar realitzada en aquest material); la de la Immaculada, amb una talla de Martínez Montañés; La de Sant Pere, on es troba el mausoleu del bisbe Diego de Deza i que posseeix pintures de Zurbarán, o la Reial, on estan enterrats els reis Alfons X y Pere I al costat d'altres personatges d'abolengo.
La Nova de Salamanca, cinquena entre les catedrals més grans d'Espanya
Catedral nova de Salamanca
Acabem el nostre recorregut per les catedrals més grans d'Espanya a la coneguda com a Nova de Salamanca. Si escau, té una longitud de 100 metres. Però, a més, la torre és la més alta entre les d'aquest tipus de temples, doncs fa 110 metres. Justament, supera per poc la Giralda de Sevilla.
La catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu es va construir entre els segles XVI i XVIII. Per això, respon a diversos estils, principalment al gòtic tardà, el renaixentista i el barroc. La seva construcció es va realitzar amb plànols elaborats per la família Gil d'Hontañón. No obstant això, també hi van intervenir altres arquitectes com Juan Ribero de Rada o Joaquín de Churriguera.
El temple es distribueix de manera similar al sevillà que acabem de veure. Consta de tres naus, més dues laterals més amb capelles. Entre aquestes, destaca la Major, però també les de tipus fornícula, degudes a Juan Gil d'Hontañón y Joan d'Àlaba.
Detall de la impressionant façana oest de la catedral nova de Salamanca
Més boniques encara són les capelles de la Soledat, amb retaule de Joaquín de Churriguera; la de els Dolors, amb retaule neoclàssic de Joan de Sagarvinaga o la Daurada, amb la seva espectacular reixeria. Tampoc podem oblidar-nos del cor, realitzat també per Churriguera, ni dels dos òrgans, un renaixentista del segle XVI i l'altre barroc del XVIII.
En conclusió, t'hem mostrat algunes de les catedrals més grans d'Espanya. Després de les que hem vist, vénen les de Santiago de Compostela, amb 100 metres de longitud i 70 d'amplada; la de l'Assumpció de Jaén, amb idèntiques dimensions, i la de Barcelona, amb 90 de llargada per 40 d'amplada. Anima't a visitar aquests preciosos temples.