Alguns llocs no solen aparèixer en les guies turÃstiques i no obstant això resulten impactants per a qualsevol viatger de ment oberta i despullat de prejudicis. Un d'aquests llocs es troba prop de la ciutat portuà ria de Chittagong, a Bangla Desh: Un dels més grans drassanes de desballestament de l'món, un gegantà i impressionant cementiri de vaixells.
Al llarg de 18 quilòmetres a la costa al Golf de Bengala, Centenars de vaixells arriben cada any fins aquà per realitzar el seu últim viatge. Els obrers, que treballen en condicions lamentables, desfan amb les seves pròpies mans les naus cargol a cargol. El metall extret es porta als forns de fosa i nodreix a una indústria que va néixer als anys 60 i genera grans ingressos a paÃs.
I tot va començar gairebé per casualitat. El 1960 un cicló va deixar encallat en aquestes costes a un vell vaixell de cà rrega grec. La nau no podia ser reflotada pel que es va decidir abandonar-la allà . Cinc anys després l'empresa Chittagong Steel House la va comprar i va aconseguir desballestar-amb l'ajuda dels vilatans. Era el començament de l'inici d'una nova indústria per a Bangladesh.
Avui els vaixells moribunds són portats fins aquÃ, fins a quedar encallats en un mar de fang. Primer se'ls extreu l'oli i el combustible que queda aixà com els productes quÃmics d'extinció d'incendis, que són revenuts. Després li arriba el torn a la maquinà ria i els accessoris, i finalment tota la resta: res es desaprofita: cables, bateries, generadors, bots salvavides ...
La mitjana de temps per fer desaparèixer un vaixell a Chittagong és de tres mesos. I tot es realitza a mà , mitjançant treballadors que reben salaris de misèria i que realitzen la seva tasca exposats a inhalar tota classe de fums nocius i a el risc de ser electrocutats, aixafats per la caiguda de runa aixà com a contreure tot tipus de malalties en un entorn altament insalubre.