Dins el País Basc, a la comarca de Lea Artibai, una de les que componen la província de Biscaia, hi ha la localitat de Lequeitio o Lekeitio, una «Noble i Leal Villa». És a la vora del mar, al golf de Biscaia i amb semblants paisatges és un lloc molt turístic.
Vegem avui què podem fer i veure aquí, donem una passejada per Lequeitio.
Lequeitio
L'ésser humà porta vivint a la zona molt de temps, i se sap que els romans es van assentar també cap a la fi del segle I. Lequeitio va ser fundada el 1325 per María Díaz de Haro, Senyora de Biscaia, però aviat va haver-hi conflictes amb altres veïns pels límits de la nova vila. Per sort Alfons XI va decidir les coses alguns anys més tard, confirmant els límits. Així, finalment es van aixecar les muralles i es va començar a ordenar el govern.
Les ordenances municipals de Lequeitio són les més antigues per aquí, i s'ocupaven d'ordenar la convivència i tot allò relacionat amb la pesca i la navegació. Amb la costa a la vostra disposició la pesca aviat es va tornar el cor de l'activitat econòmica de la vila, així que només va caldre una mica de temps perquè tota indústria afí (drassanes, per exemple), començarà a cobrar forma per aquí.
El port que avui encara funciona es va construir al segle XV, renovat temps després i fins i tot poc entrat el segle XX. Tota aquesta activitat pesquera va fer que Lequeitio es convertís en un port molt important, el segon a la província. Avui no estaríem gaire d'acord amb l'objecte principal de la pesca però sabem tots que les balenes sempre han estat pescades i cobejades. Tota l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna es van caçar balenes i va generar tants ingressos aquesta activitat que fins i tot es veu un d'aquests animals a l'escut d'armes local.
No tot va ser color de rosa a l'activitat pesquera de Lequeitio i al moment del canvi de segle hi va haver certa crisi, però per sort va arribar el turisme al rescat. I així, arribem al que avui ens interessa: què poder veure i fer a Lekeitio.
Turisme a Lekeitio
Primer el primer: la visita al nucli històric. El patrimoni històric és meravellós: convents, palaus, torres-cases i esglésies. Caminar pels seus carrers és la millor manera de conèixer el passat pesquer i artesà de la bonica vila medieval.
Cal conèixer la Basílica de l'Assumpció de La nostra Senyora, del segle XV i estil gòtic tardà. El retaule gòtic flamenc del segle XVI és el seu tresor més gran, però li segueix la talla mariana del segle XII. Un altre edifici bonic és el del Ajuntament, construït al segle XVIII, entre gòtic i renaixentista; o el Palau Uriarte que és del segle XVII, encara que la torre al seu centre és anterior. Aquesta torre és la Torre Zahar, la construcció més antiga de tota la vila.
Un altre palau és el Palau Uribarria, del segle XVIII, o el Palau de Sosoaga i Palau Oxangoiti. Tenim també la Ermita de Sant Joan Talako, l'Església de la Companyia o Sant Josep, la Torre Maguregi, el far i l'ermita de Santa Catalina i dues places, la Plaça de la Independència i la Plaça Arranegi.
I és clar, que ens faltin les velles muralles tallafocs del segle XV. Si bé les originals van ser construïdes el 1334, les restes que veiem avui van ser aixecades al segle XV. Tenen 1, 70 metres de gruix i dos metres. Tenia torres quadrades per vigilar, cada vegada, de les quals només en queden una, la trucada Torrezar. Altres restes de muralla estan al costat del Palau Uribarria, que data del temps dels Reis Catòlics.
Tots aquests llocs els pots conèixer en una visita guiada que s'arregla amb anticipació: per a grups mínims de 15 persones amb preus entre 4 euros per adult i 2 per nens. També pots llogar un audioguia en quatre idiomes de dimarts a dissabte per 5 euros.
Ja apropant-nos al riu Lea tenim un edifici molt valuós, el drassana Mendieta, símbol de la riquesa d'una altra època. Sent l'aigua un element primordial per a la vila cal fer una visita al Far de Santa Catalina. Aquest és el primer far visible d'Euskadi i descansa amb una talaia. Avui és un centre dinterpretació dedicat a la navegació. A la visita pots fins i tot experimentar un viatge virtual amb vaixell des de Leikeitio cap a Elatxobe.
Al centre de la badia hi ha la illa de Garraitz o Sant Nicolau. És una illa petita, de tot just 6,50 hectàrees, no habitada, així que és un lloc bonic des del punt de vista natural. És avui dia Parc Arqueològic ja que l'illa ha tingut diferents usos al llarg del temps. Això sí, has de saber que la marea puja i baixa cada sis hores així que sempre hi pots quedar encallat.
La platja d'Isuntza té un relat estrany i màgic: la llegenda d'Aitxitxa Makurra explica que un dia el patró d'un vaixell de Lekeitio va tenir un infart al port i els mariners el van haver d'atendre. Mentre estaven en això sembla que va passar un home vestit de negre que li va indicar a un com havia de salvar-lo. El patró va sobreviure i l'estrany subjecte li va dir que a partir de llavors es dedicaria a curar persones però que sempre, sempre, havia de revisar la teulada. Quan hi veiés herbes, havia d'anar a la platja.
El mariner va viure 90 anys i tot aquell temps va assistir malalts. Quan va arribar als 90 anys va veure herba a la teulada, es va acomiadar de la seva família i se'n va anar a la platja. Allí va veure l'home de negre, La Mort mateixa, que en torcar-lo el va convertir en pedra. I avui dia, segons la quantitat de sorra que hi hagi a la platja, es veu el penyal anomenat Aitxitxa Makurra, l'avi encorbat.
Fianalment, el port de Leikeitio tal com ho veiem avui dia, és el que cobro forma al segle XIX. Es diu Port Contramestre Txatxo Kaika, en referència a un dels mariners de la zona que va acompanyar a Colom rumb a Amèrica. Hi ha diversos molls connectats entre si i esculleres, i es veuen les cases d'Arranegi que abans de la construcció del port arribaven al sorral o al mar, segons la marea.
La carrer Arranegi és un encant, decorat amb diversos palaus blasonats construïts entre els segles XVI i XVII, i també cases de pescadors. És que a la placeta d'Arranegi, el punt on s'eixampla, és on hi havia els llocs. I finalment, sempre es pot fer un recorregut per la riba del Lea, o la Ruta del Vi i del pesat o l'anomenada Ruta de la Costa.