L'escultura grega és famosa a tot el món, és celebrada a museus i galeries i, mitjançant reproduccions, apareix a places i parcs de ciutats, pobles i poblets.
Però quins són les 5 escultures gregues més famoses, perquè, i on les pots veure en persona? D'això en parlarem al nostre article d'avui.
L'escultura grega
Per descomptat que l'escultura grega no apareix del no-res, ni és la primera civilització que s'aboca a aquest art tridimensional amb mestratge.
La veritat és que l'escultura a l'antiga Grècia, entre el 800 i el 300 dC va prendre la seva inspiració dels egipcis i de l'art monumental de l'anomenat Orient Pròxim, però va evolucionar amb la seva pròpia mirada.
Els artistes grecs van aconseguir capturar la forma humana d'una manera realment única. es van fixar especialment en les proporcions, la posició i la figura idealitzada del cos humà.
Sigui en bronze, marbre o en pedra, les figures gregues es van convertir, encara acabada la pròpia civilització, en les peces d'art més reconegudes alguna vegada produïdes per una civilització. Fins i tot, la visió grega del cos humà va ser la que es va copiar més de totes les que l'art humà va crear al llarg de la seva història.
Finalment, per sort moltes de les estàtues gregues que han arribat fins als nostres dies estan signades, així es coneixen els noms dels artistes més famosos: Phidias, Polykleitos, Kresilas, Praxiteles, Kallimachos…
Els esculturs en general trobaven feina als grans santuaris, i les excavacions han trobat alguns dels seus tallers, a partir dels quals s'ha après molt sobre la factura d'estàtues.
Sabent tot això, com a introducció, vegem ara les obres d'art de l'escultrua grega, les 5 escultures gregues més famoses.
Afrodita de Milos
La nostra llista de les 5 escultures gregues més famoses està encapçalada per la famosa Venus del Milo, el nom real del qual és Afrodita de Milos.
aquesta escultura va ser creada per Alexandros d'Antioquia, y es creu que representa Afrodita, la deessa de l'amor i de la bellesa. Data del Període Hel·lè i està feta amb marbre de Paros, un marbre fi, semit lluït i de color blanc pur extret de la muntanya Parpessa a l'illa de Paros. Així deixa enrere l'ús freqüent del bronze en el mateix període.
l'escultura va ser descoberta a Milos, una de les Illes Ciclades, però encara que se suposa que és Afrodita no hi ha certesa i molts també pensen que es tracta de la deessa del mar i no de la deessa de l'amor.
Avui dia l'estàtua és a Louvre, a París, França.
Discòbol de Mirón
La nostra llista de 5 escultura sgregues més famoses inclou també al «llançador de disc», obra que és atribuïda a l'esculturor atenès Mirón. Pertany a l' període clàssic de l'art grec, segle V aC, I encara que l'original era de bronze aquesta peça s?ha perdut en el temps. El que ha arribat són les còpies romanes que es van fer a posteriori.
L'original, o les còpies, el que aconsegueixen és representar molt bé, capturar amb mestria, un jove i atlètic llançador de disc, la pose, els músculs treballant, el ritme que és com que queda encapsulat en aquesta pose. El meravellós que alguna cosa estàtica com una estàtua tot i així aconsegueixi transmetre moviment i harmonia.
Aquesta estàtua el pots veure al Museu Britànic, a Londres.
El nen Kritios
l'estàtua va ser esculpida per Kritios al voltant de l'any 490 ac i marca el començament de l'era clàssica de l'art grec. És tallada cap al final del període arcaic (800 aC – 480 aC), i que sigui amb prou feines més petita evidencia un gir que s'aparta de l'hiper realisme.
Sent com és una frontissa entre dos períodes artístics, l'anomenat Nen de Kritios presagia tendències innovadores que definiran la nova era, com ara un rostre de faccions més agudes o el concepte de «contrapposto», una corba de la columna molt distintiva a futur.
Avui pots veure l'escultura al Museu de l'Acròpolis, a Atenes, Grècia.
Victòria de Samotràcia
La deessa Nike o la Victòria de Samotràcia és una escultura feta per Pythocritos, fill de Timocharis de Rodes, al voltant de l'any 190 aC, durant el Període Hel·lè. És una estàtua monumental, de gairebé cinc metres i mig d'alçada, que representa la deessa Nike a la proa d'una nau, amb ales esteses, molt dramàtica i expressiva.
L'escultua està feta amb marbre de Paros i marbre de Llarts, i pots veure-la al Museu del Louvre, a París.
Hermes de Praxiteles
Aquesta escultura grega famosa representa Hermes, un dels déus grecs més venerats, juntament amb un Dionís nen, déu de la festividad.
L'escultor, Praxiteles, la va esculpir l'any 4 aC, però els arqueòlegs la van trobar el 1877, entre les ruïnes del Temple d'Hera. Se sap que va ser confeccionada durant l'anomenat Període Clàssic, i és força representativa d'aquell moment, si observem com adreça la figura humana.
Si a més ens prenem la feina d'observar l'escultura des de diferents angles veurem que Hermes sembla tenir diferents expressions facials, des de l'esquerra tristesa, des de la dreta alegria i des del mig, una expressió neutra.
Aquesta ambigüitat fa que la seva cara sigui dinàmica i ens parla del fort desig dels esculturs grecs d'aquest període de capturar moviments en retrats obligatòriament estàtics. Aquesta escultura és al Museu Arqueològic d'Olímpia, a Grècia.
Fins aquí aquestes són les 5 escultures gregues més famoses, qui són els seus autors i on les pots veure avui dia.
Resumint, els escultors grecs van treballar amb marbre, bronze, pedra i terracota, però també hi ha obres en or i ivori. La gran majoria de les escutures gregues es van perdre amb el pas del temps, però van ser els romans els que ens van permetre conèixer-les, ja que van saber crear moltes còpies de les escultures gregues més famoses.
Les escultures romanes van cobrir molts camps i temes, des de figures mitològiques, passant per atletes, figures històriques o persones comuns, però van ser les seves còpies de les escultures gregues les que van tenir un rol importantíssim en la preservació de les tradicions artístiques gregues. A més, havent treballat més amb marbre que amb bronze, van ser menys destruïdes que les gregues, resistint millor el foc o la fosa per convertir-se en monedes o munició.
Les rèpliques romanes no sempre van ser això, rèpliques. Van ser de vegades adaptacions que reflectien més gustos, estils i convencions romanes que gregues. I amb el temps, les formes idealitzades van donar pas a estils més realistes i naturals, allunyant-se de la idea grega que el cos humà reflectia la bellesa divina, i que les seves pròpies escultures eren el mitjà per adonar-ne.