Alacant és molt més que platges urbanes plenes de para-sols i passejades marítimes a vessar a l'estiu. Darrere d'aquesta imatge de ciutat costanera coneguda per tothom, s'hi amaga una província plena de racons discrets, cales poc transitades i pobles interiors amb molta història que passen desapercebuts per a la majoria de visitants.
Si et ve de gust sortir-te del típic pla de “sol i platja” i descobrir una cara diferent de la Costa Blanca, hi ha tota una col·lecció de llocs secrets d'Alacant on encara es respira tranquil·litat, naturalesa gairebé intacta i tradicions de poble. Des de gorgs amagats a la muntanya fins a cales a les quals només s'hi arriba caminant, passant per castells al capdamunt de penyals i barris mariners que semblen congelats en el temps.
Cales amagades i platges poc conegudes d'Alacant
La Costa Blanca és famosa per les platges, però els que la coneixen bé saben que els autèntics tresors són aquestes cales diminutes, envoltades de penya-segats i pins, on sovint només se sent el mar i algun ocell despistat. Moltes no tenen xiringuitos ni hamaques, i precisament aquí està el seu encant.
A la zona de Xàbia, Benitatxell o Dénia es reparteixen alguns dels trams de costa més espectaculars i recòndits d'Alacant. Són cales de còdols o roca on l'aigua és tan transparent que fa la sensació d'estar en una piscina natural, ideals per als que gaudeixen fent snorkel o simplement volen allunyar-se de l'enrenou.
Un dels atractius més grans d'aquestes platges amagades és que solen estar ficades entre parets de roca, formant petites badies que protegeixen del vent i creen un paisatge molt diferent del de les platges urbanes. Això sí, l'accés moltes vegades no és senzill: hi ha corriols en pendent, escales tallades a la roca o trams de camí que obliguen a anar amb bon calçat.
Aquest tipus de cales allunyades dels nuclis turístics solen mancar de serveis, així que convé anar amb tot allò necessari: aigua de sobres, una mica de menjar, protecció solar potent i calçat per entrar a l'aigua si el fons és pedregós. Precisament el seu caràcter una mica “incòmode” per a alguns fa que es mantinguin més tranquil·les i preservades.
Si t'agrada la fotografia, aquests racons costaners són una joia: les albes i els capvespres tenyeixen de colors els penya-segats, i l'absència d'edificis alts deixa un horitzó net on el mar i la roca són els autèntics protagonistes del paisatge. A la primavera i tardor solen estar pràcticament buits, el moment ideal per gaudir de la zona sense massificacions.
Gorgs, cascades i piscines naturals a l'interior
L´interior de la província d´Alacant trenca amb la imatge tòpica de zona àrida i sense aigua. Entre serres i valls s'amaguen fonts, rius curts però cabalosos, tolls i petites cascades que formen paratges perfectes per a un bany refrescant en dies de calor. Són llocs molt apreciats per la gent local i encara relativament poc coneguts fora.
A diverses comarques de l'interior s'han habilitat àrees recreatives al costat de rius o deus on es poden trobar gorgs d'aigua clara envoltats de vegetació mediterrània. Aquests llocs combinen molt bé una estona de senderisme amb la possibilitat de banyar-se en un entorn natural, cosa que s'agraeix moltíssim a ple estiu.
Moltes d´aquestes piscines naturals s´han format de manera espontània al llarg dels anys, aprofitant les formacions rocoses i petits salts d´aigua. El resultat són autèntics jacuzzis naturals, recessos on el riu s'eixampla i permet nedar o simplement estirar-se a la riba a escoltar la remor de l'aigua.
L'accés a aquests racons sol fer-se per pistes forestals o camins marcats, i en alguns casos cal deixar el cotxe força lluny i caminar una bona estona. A canvi, l'ambient sol ser molt familiar i relaxat, amb gent que passarà el dia al riu amb neveres, para-sols petits i roba còmoda, sense l'aclaparament de les grans platges costaneres.
És important respectar al màxim aquests entorns: emportar-se sempre les escombraries, evitar l'ús de sabó o cremes dins de l'aigua i no deixar restes de menjar que atreguin animals. Molts d'aquests llocs es troben dins de zones protegides o espais naturals, així que convé comportar-se amb un mínim de sentit comú perquè continuïn sent aquest refugi tranquil que tots busquem.
Pobles amb encant i racons amb història
Més enllà de la ciutat d'Alacant i les localitats costaneres més famoses, la província és plena de pobles petits que conserven nuclis històrics molt autèntics. Carrers estrets, façanes emblanquinades, castells dalt i places on la vida segueix girant al voltant del bar del poble i l'església.
A moltes d'aquestes poblacions encara s'hi respira un ambient pausat que contrasta amb el ritme turístic de la costa. Passejar pels carrers permet anar descobrint miradors amagats, fonts antigues, ermites a la part alta de turons i racons on fa la sensació que el temps s'hagi aturat fa dècades.
Alguns pobles s'han fet coneguts gràcies als seus castells oa estar situats en enclavaments espectaculars, però fins i tot als més discrets hi sol haver detalls interessants: portals amb arcs de pedra, restes de muralles, cases tradicionals amb balcons plens de flors i petites places on s'ajunten els veïns al capvespre.
La gastronomia és una altra de les grans sorpreses a aquests pobles de l'interior. A molts bars i restaurants familiars se segueixen preparant plats de tota la vida, basats en la cuina de muntanya, els arrossos alacantins més contundents i els guisats de cullera que ve de gust provar especialment a l'hivern. També és fàcil trobar embotits casolans, dolços típics i vins de la zona.
Per als qui gaudeixen del turisme més tranquil, aquests pobles permeten allotjar-se a cases rurals o petits hotels amb encant i fer-lo servir com a base per explorar la zona propera. D'aquesta manera es poden enllaçar rutes de senderisme, visites a miradors i parades a cellers o cooperatives on es venen productes locals de qualitat, lluny dels circuits purament turístics.
Miradors, castells i fortaleses menys massificats
L'orografia d'Alacant, amb les serres properes al mar i les valls encaixonades, ha generat al llarg de la història una bona col·lecció de castells, torres guaita i fortificacions en punts estratègics. Alguns són molt coneguts, però altres segueixen sent un petit secret fins i tot per a molts alacantins.
A l'interior destaquen diversos castells construïts dalt de turons rocosos des dels quals es domina tota la vall. Pujar-hi sol implicar una bona caminada o rampes pronunciades, però la recompensa arriba en forma de vistes panoràmiques espectaculars sobre muntanyes, camps de cultiu i pobles encaixats entre barrancs.
A la franja costanera encara es conserven torres de vigilància aixecades per controlar arribades des del mar. Encara que moltes estan en ruïnes o semirestaurades, la seva ubicació sol ser un autèntic mirador natural, perfecte per a veure capvespres sobre la Mediterrània amb molta més calma que als passeigs marítims. En alguns casos hi ha senders que els connecten, ideals per a una ruta circular senzilla.
Bona part d'aquestes fortaleses han estat condicionades amb panells informatius que expliquen la seva història, però sense caure en una explotació turística excessiva. Això es nota que, fins i tot en temporada alta, es poden trobar trams del recorregut gairebé en silenci, amb només el so del vent i els ocells. Un ambient molt diferent del de monuments més populars.
A més de les construccions defensives, hi ha miradors naturals senyalitzats que s'han fet coneguts entre senderistes i fotògrafs. Des d'ells s'obtenen imatges molt completes de la costa, les muntanyes o els embassaments de l'interior, i són un bon lloc per aturar-se una estona, fer fotos i simplement contemplar el paisatge sense presses.
Rutes de senderisme i natura poc transitades
La província d'Alacant és un autèntic paradís per al senderisme, tot i que sovint es parla més de les platges que de les muntanyes. Entre serres com Aitana, Mariola, Bèrnia o la zona de la Marina Alta hi ha desenes de rutes ben senyalitzades que recorren barrancs, cims i boscos mediterranis plens de vida.
Fora dels itineraris més coneguts hi ha senders menys concorreguts que passen per fonts amagades, antigues neveres de pedra, masies abandonades i colls des dels quals es gaudeix d´unes vistes impressionants. Molts d'aquests camins segueixen traçats tradicionals utilitzats per pastors i agricultors.
En algunes valls i vessants es conserven sistemes de feixes de pedra seca que dibuixen un paisatge agrícola molt característic. Caminar per aquestes zones permet entendre millor com s'aprofitava el terreny i per què la província ha sabut combinar cultius de secà com l'ametller, la vinya o l'olivera amb petites hortes a les zones on l'aigua ho permet.
Les rutes menys transitades solen requerir una mica més de planificació: mirar bé els mapes, portar GPS o aplicacions de muntanya i revisar la meteorologia. A canvi, la sensació de solitud i connexió amb l'entorn és més gran, sobretot si es trien hores primerenques del matí o dies entre setmana fora de temporada alta, quan amb prou feines es creua un amb altres caminants.
Algunes d'aquestes rutes enllacen amb gorgs, castells o miradors abans esmentats, per la qual cosa es poden dissenyar jornades completes que combinin exercici físic, patrimoni i bany a la natura. Amb un mínim de preparació es pot gaudir molt de la cara més muntanyenca i verda d'Alacant, que sorprèn qui arriba pensant només en platges.
Consells per gaudir dels llocs secrets d'Alacant amb respecte
Bona part de l'encant d'aquests racons poc coneguts és que encara conserven una atmosfera tranquil·la i un entorn relativament poc alterat. Perquè segueixin així, és fonamental visitar-los amb certa responsabilitat i respecte per la natura i per la gent que viu a la zona, cosa que no sempre es té present quan un lloc es torna popular.
A les cales i gorgs naturals és essencial recollir totes les escombraries, incloses burilles i restes de menjar, i evitar deixar plàstics que puguin acabar al mar o al riu. També convé no portar música alta ni muntar festes improvisades a llocs on altres visitants busquen precisament tranquil·litat o on els veïns poden sentir-se molestos.
Als pobles petits i barris mariners cal recordar que no són parcs temàtics, sinó llocs on la gent fa la seva vida diària. Fer fotos amb discreció, no cridar sota les finestres, respectar els horaris de descans i aparcar només on estigui permès marquen la diferència entre un turisme amable i un d'invasiu.
Si es practica senderisme per zones poc transitades, l'ideal és informar-se als ajuntaments, oficines de turisme o centres excursionistes locals sobre l'estat dels camins i les normatives vigents. D'aquesta manera s'eviten passar per finques privades, molestar el bestiar o transitar per àrees especialment sensibles per a la flora i la fauna.
Viatjar amb aquesta actitud de cura i de sentit comú no només ajuda a protegir els llocs, sinó que fa que l'experiència sigui molt més gratificant.
descobrir els racons més secrets d'Alacant amb calma, respecte i curiositat permet connectar de debò amb el territori i amb les persones que hi habiten, i converteix cada escapada en una cosa molt més especial que una simple visita ràpida de pas.