Nou pobles de Conca que no et pots perdre

descriure nou pobles de Conca que no et pots perdre suposa parlar de nombrosos monuments, però també d'una història dilatada i de privilegiats entorns naturals.

Perquè la província de Conca t'ofereix molt més que la seva preciosa capital. Un dels seus elements distintius és l'ampli nombre de espectaculars llacunes que posseeix. Entre elles, les de Manjavacas, el Taray o la Canyada del Forat. Però també posseeix contraforts muntanyosos com la pròpia Serra de Conca, on veuràs paisatges tan espectaculars com l'anomenat Ventano del Diablo. Però ens estem desviant del nostre objectiu, que és mostrar-te nou pobles de Conca que no et pots perdre. Anem amb ells.

Mota de el Corb

Comencem la nostra ruta per aquesta preciosa localitat, coneguda com «el Balcó de la Manxa» per trobar-se en aquesta comarca. Precisament, l'esmentada llacuna de Manjavacas es troba al seu terme municipal. Però també has de veure els molins de vent. El més antic, amb almenys tres segles, és el Molí de l'Esquerrà i en un altre, anomenat El Gegant, trobaràs l'oficina de turisme.

Pel que fa al patrimoni religiós de la vila, has de visitar la església de Sant Miquel Arcàngel. Es va edificar entre els segles XIV i XVII i destaca per la façana plateresca i capelles com les del Baptisme, del Santíssim i de la Soledat. També et recomanem que vegis les ermites de Manjavacas i de la Vall.

A més, destaquen a Mota del Cuervo les seves nombroses places. La Major està delimitada per un conjunt arquitectònic del segle XVIII conformat pel Ajuntament i la Casa Senyorial del Jutjat. També t'has d'apropar a la de la Tercia, així cridada perquè hi està la Tercia Real, que és l'edifici més antic de la localitat, doncs data del segle XVI. I, igualment visita la de Cervantes, que destaca per les seves cases pairals.

D'altra banda, és important que descobreixis els arrelats costums de Mota del Corvo. Entre elles destaquen les festes de La nostra Senyora de l'Antiga de Manjavacas, declarades d'Interès Turístic Nacional. Però també la tradició terrissera de la vila, que es mostra en un museu.

Uclés, orígens preromans entre els nou pobles de Conca que no et pots perdre

Segons alguns historiadors, aquesta petita localitat deu la seva fundació a les olcades, un poble celtíber que va establir-hi una de les seves principals ciutats. Per tant, la seva història es remunta a temps preromans, encara que va viure la seva època de màxima esplendor durant la dominació àrab.

D'aquest temps és procedent el seu espectacular castell o fortalesa, datada al segle X. Ja al XVI es va construir sobre ella un monestir. Igualment encara queden tres torres i les muralles del primitiu castell. Són les del Pontido, el Palomar i l'Albarrana i s'han restaurat fa pocs anys.

Però, tornant al monestir d'Uclés, es tracta del principal atractiu arquitectònic de la vila. Com et dèiem, es va edificar entre els segles XVI i XVIII per l'Ordre de Santiago i és monument Nacional. A causa del temps que va trigar a construir-se, combina els estils plateresc, herrerià i barroc, amb un toc final xurrigueresc.

Justament, pel segon d'ells, se'l denomina «l'Escorial de la Manxa» i és objecte d'un pelegrinatge que parteix de l'església de Santiago a Madrid i que s'anomena Camí d'Uclés.

El Provenci

Trobaràs aquest altre dels nou pobles de Conca que no et pots perdre ja limitant amb la província de Albacete i molt a prop de la de Ciudad Real. Al seu municipi tens espais naturals tan bonics com el muntanya Jareny i les riberes del riu Záncara, zona de pas d'aus migratòries.

Pel que fa als monuments, has de visitar la majestuosa església de La nostra Senyora de l'Assumpció, que es va inaugurar a la fi del segle XVI. Combina l'estil gòtic amb influx àrab i el renaixentista. Més antic encara és el Pont de Rei, doncs data del XI i és un dels més antics entre els medievals de la província. En canvi, el Pont del Camí Reial i almodí són del XVIII.

Completen el patrimoni monumental del Provenci les ermites de Sant Isidre i Sant Antoni. Però, a més, t'has de fixar en les cases d'arquitectura típicament manxega que jalonen els seus carrers. I també a la ruta d'art urbà, que inclou diversos murals disposats de llarg a llarg del poble. Finalment, no et pots perdre l'hostatgeria de la Mare de Déu del Roser

Beteta

També compta aquesta localitat de la Serra de Conca amb un castell, el de Rochafría, que la domina des d'un turó. Data del segle XIII, encara que es va reformar al XIX. Tot i això, el seu estat de conservació no és bo. Millor es troba la església parroquial de La nostra Senyora de l'Asunción, que és gòtica del XV. En canvi, el temple de Sant Ginés, que es troba a la pedania de El Tobar, es va edificar a fins del XVI. De fet, acull la imatge de la seva patrona, la Mare de Déu de l'Socors. Però El Tobar us ofereix més sorpreses. En ell es troben el Museu Etnogràfic i la llacuna Gran.

Justament la natura és un dels grans atractius de Beteta. Està integrada al Parc Natural de l'Alt Tajo, un espai de més de cent mil hectàrees que destaca pels seus canons i hoces fluvials. Entre aquestes darreres es troba la de Beteta, que discorre al costat de la llera del riu Guadiela. En aquesta pots veure la Font dels Til·lers i la cova de la Ramera i iniciar la ruta del Passeig Botànic.

Finalment, t'has d'apropar a la plaça Major, una preciosa mostra d'arquitectura típica serrana, amb els porxos realitzats en fusta i les balconades.

tarancon

És una de les localitats més grans entre els nou pobles de Conca que no et pots perdre, ja que té més de quinze mil habitants. De fet, és el segon més poblat de la província després de la capital.

En el seu patrimoni religiós destaca la església de La nostra Senyora de l'Assumpció, construïda al segle XVI. És Bé d'Interès Cultural i t'has de fixar en el magnífic retaule plateresc. Però també has de visitar el convent de Sant Francesc, edificat al XVII i, ja als afores, el santuari de la Verge de Riánsares, fundat al XII, així com les ermites de Sant Joan i Sant Isidre Labrador.

Pel que fa als monuments civils de Tarancón, has de veure cases senyorials com el palau dels ducs de Riánsares, actual seu de l'Ajuntament. Però més antiga, ja que data del segle XVI, és la casa dels Parada, avui convertida en museu d'art que exposa les obres del pintor taranconero Emilio Lozano. Finalment, el Arc de la Malena és vestigi de la muralla medieval.

Buendía, una vila comtal entre els nou pobles de Conca que no et pots perdre

Arribem ara a Buendía, que va ser vila comtal des que el infant don Alfonso atorgués el comtat del mateix nom a don Pedro Vázquez d'Acuña el 1465. Per tant, com imaginaràs, aquesta localitat va tenir gran puixança a finals de l'Edat Mitjana.

Tot i això, la majoria del seu patrimoni monumental s'ha perdut. És el cas de bona part de les antigues muralles, que van arribar a comptar amb cinc portes, i de la seva fortalesa. En canvi, avui el seu punt de més interès és la Plaça Major, on hi ha el Ajuntament i la església de l'Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta és un impressionant temple construït als segles XV i XVI que combina els estils gòtic i herrerià. A la mateixa època pertany l'edifici de la Tèrcia, Mentre que el Museu del Carro i la Antiga Botica són dues exposicions de tipus etnogràfic.

Però el més cridaner de Buendía és la trucada Ruta de les Cares, formada per diverses escultures gegants de rostres que estan tallades a les roques. És un bon lloc per fer senderisme, igual que la zona del Canó del Guadiela, que, a més, et porta a la ermita dels Desemparats.

Arques del Villar

Pertany a la comarca de la Regió muntanyenca i és a només deu quilòmetres de la capital. Al seu ecosistema, destaquen llocs com el muntanya Talayuelo i, sobretot, el complex de llacunes que ha estat declarat Reserva Natural.

Pel que fa als seus monuments, el més rellevant és la església de La nostra Senyora de la Nativitat. Es va construir al segle XIII seguint els cànons del romànic, encara que de transició al gòtic. Presenta una sola nau amb absis semicircular. Però, sobretot, et cridarà l'atenció la seva espadanya exempta, si bé està unida al conjunt mitjançant un arc. Així mateix, destaca la portada amb cinc arquivoltes i, ja a l'interior, l'enteixinat del sostre.

Moya

En aquest cas, pertany a la comarca de la Regió muntanyenca i és a uns cent quilòmetres de la capital. El principal nucli de població del municipi és Sant Diumenge de Moya. Però el seu gran valor quant a patrimoni es troba a la antiga ciutat medieval, les ruïnes del qual pots visitar i que ostenten el reconeixement de Monument Històric Artístic. El seu gran símbol és el castell dels Bobadilla. Les trobaràs al costat del poble actual, on destaca la seva plaça Major.

Al conjunt de Moya pots veure el Ajuntament, que és l'antic pòsit o magatzem de gra. Però també hi ha diversos monuments religiosos com les esglésies de Santa Maria i de la Trinitat o el convent de les Concepcionistes. Així mateix, tens altres edificacions com la casa del Comanador o la Coratxa amb les dues torres.

Alarcó

Acabem el nostre recorregut pels nou pobles de Conca que no us podeu perdre a Alarcón, que conforma un paisatge meravellós. Es troba sobre un turó que crea un tancat meandre al riu Xúquer. Majestuós s'eleva sobre ell el seu inexpugnable castell, una fortalesa d'origen àrab amb una imponent torre de l'homenatge.

Així mateix, has de visitar en aquesta localitat la església de Sant Domingo de Sitges, que es va edificar al segle XIII seguint les normes de l'estil romànic tardà. Tot i això, la seva torre és renaixentista i també compta amb elements barrocs. Per la seva banda, són platerescs els temples de Santa Maria i de la Santa Trinitat. Finalment, la antiga església de Sant Joan Baptista està adornada amb pintures murals de Jesús Mateu.

En conclusió, t'hem mostrat nou pobles de Conca que no et pots perdre. No obstant això, inevitablement, n'hem deixat fora de la nostra selecció altres també molt bonics. Per exemple, Belmonte, amb la seva espectacular col·legiata gòtica de Sant Bartomeu; Priego, amb la seva església de Sant Nicolau de Bari, o Villanueva de la Jara, del qual el temple de l'Asunción és Monument Històric Artístic. Anima't a conèixer-los.