Obres de Gaudí fora de Barcelona

Les obres de Gaudí (Reus, 1852-1926) estan ubicades, sobretot, a Barcelona. No debades, era català i va viure la major part de la seva vida a la Ciutat Comtal. A més, s'hi va consagrar al que seria el seu magne treball inacabat: el Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Tanmateix, també ens ha llegat obres a diferents llocs de Espanya. Normalment, es va tractar d'encàrrecs de famílies aristocràtiques del seu temps com, per exemple, la del marquès de Comillas. Però, en tots els casos, competeixen en bellesa i originalitat amb les feines que va fer a Barcelona. Sense més preàmbuls, et mostrarem les principals obres de Gaudí fora de Barcelona. Però abans et volem parlar de les característiques del seu estil arquitectònic.

Gaudí, arquitecte genial

L'estil arquitectònic del català és absolutament original i extraordinari. S'inscriu de manera general al modernisme de principis del segle XX, però ho supera amb escreix. A més, hauríem de parlar d'estils, més que d'un de sol, perquè la seva creació va travessar diferents períodes.

En tot cas, és tret general a tots ells la imitació de la natura. Amb això, no ens referim només a la presència d'adorns que simulen vegetació a les seves obres, sinó també a les formes orgàniques, corbes i colorides que la imiten. Així mateix, la geometria és fonamental i, precisament, l'ús de abundant ornamentació és una altra clau del vostre estil. També la llum i el color són essencials a les construccions de Gaudí. Juga amb tots dos per crear les seves edificacions. I, juntament amb ells, la funcionalitat. Les construccions presenten diferents característiques segons l'ús que se'ls doni.

D'altra banda, com et dèiem, es distingeixen diverses etapes a la trajectòria de Gaudí. Qui millor les ha caracteritzat ha estat el també arquitecte Joan Bergós. Segons ell, després d'una fase inicial de temptejos, el geni de Reus passo per una època neomudèjar que s'inspira en aquest corrent medieval i en el qual utilitza abundantment la policromia. Exemple d'ella és la Casa Vicens de Barcelona.

Darrere d'ella, ve la fase neogòtica, en què es basa en l'estil dominant a l'Edat Mitjana, però li confereix nous elements. Bona mostra d'ella és la torre Bellesguard. Tot i això, hem d'assenyalar que aquestes etapes a l'obra de Gaudí se superposen en molts casos i fins i tot es barregen els trets de cadascuna. En aquest sentit, els elements gòtics són presents en totes les fases creatives de Gaudí.

Posteriorment, el geni català passo a una fase de naturalisme expressionista d'inspiració barroca. Exemple d'ella són el Parque Güell o la Casa Batlló, amb la seva recarregada ornamentació. Finalment, hi ha l'etapa que podríem anomenar de síntesi orgànica, doncs, com et dèiem abans, combina elements de totes les anteriors. La millor mostra daquest període és la seva gran creació: la Sagrada Família.

Un cop t'hem explicat els trets principals de les obres de Gaudí, ja estem en condicions de parlar-te de les seves creacions més destacades fora de la ciutat de Barcelona.

Les principals obres de Gaudí fora de Barcelona

El genial arquitecte català va treballar fora de la Ciutat Comtal, sobretot, a dues províncies espanyoles: Lleó i Cantàbria. I, dins d'elles, a tres poblacions: la pròpia capital lleonesa i Astorga a la primera i la preciosa població de Comillas a la segona. No obstant, com veurem, també ho va fer a la mateixa província barcelonina.

En tot cas, es tracta de construccions tan inconfusibles dins dels estils gaudians, que, sense saber que són obres seves, no et costarà feina reconèixer-les com a tals. Les veurem.

La casa Botins

En ple centre de León trobem aquest magnífic edifici, també conegut com casa Fernández i Andrés. La trobareu al costat del palau dels Guzmans i al costat de la plaça de Santo Domingo, on el casc vell de la ciutat s'obre a l'eixample. Des de 1969 és Monument Històric d'Interès Cultural.

Concebuda a mode de palau, la casa Botines pertany al període neogòtic de Gaudí. Però, com et dèiem, va anar un pas més enllà a l'hora d'interpretar-ho. Ho considerava imperfecte i es va esforçar a millorar allò que considerava erroni. Així, va eliminar els contraforts substituint-los per superfícies reglades i va treure cresteries. Com a resultat, aquest edifici presenta unes línies estilitzades i petites torrasses ornamentals als seus extrems.

Palau episcopal d'Astorga

No sortim de la província de León per trobar una altra de les millors obres de Gaudí fora de Barcelona. A més, també pertany a la etapa neogòtica de l´arquitecte. Gaudí va estudiar profundament el gòtic català i castellà per xopar-se'n i després redefinir-lo amb les seves pròpies normes constructives.

En tot cas, el palau episcopal també està concebut exteriorment com un castell medieval. Té planta de creu grega i quatre torres cilíndriques a les cantonades, a més d'un fossat que l'envolta. De la façana principal sobresurt la torre d'entrada, als baixos de la qual hi ha tres arcs de doble esqueixada que conformen una volta sustentada per petxines. A més, al segon i tercer pis abunden les finestres amb vidrieres i el conjunt es remata amb merlets d'estil mudèjar.

D'altra banda, el palau alberga, des del 1962, el Museu dels Camins, que, com el seu nom indica, està consagrat al Camí de Sant Jaume. Entre les col·leccions hi ha peces arqueològiques de temps romans i medievals. Però també compta amb una meravellosa orfebreria religiosa i talles romàniques. T'aconsellem que el visitis. Així, també podràs veure el palau per dins, que no desmereix gens al seu aspecte exterior.

El Capricho de Gaudí

Viatgem ara a la localitat càntabra de Comillas per trobar una de les feines més curioses de l'arquitecte català. No debades, s'ha batejat com el Caprici de Gaudí per les seves formes arbitràries. En aquest cas, es va tractar d'un encàrrec de Màxim Díaz, concunyat del marquès de Comillas. Aquest, alhora, era sogre de Eusebi Güell, un dels grans mecenes del geni de Reus.

En sentit general, el Caprici s'inscriu al modernisme de principis del segle passat. Però, tractant-se de Gaudí, mai una feina no es pot classificar amb claredat pel seu caràcter original. De fet, respon al neomudèjar, però, sobretot, a influències orientals. Com a resultat, veuràs una construcció amb arcs mitrals, maó vist que es combina amb rajoles de ceràmica i remats en forma de cúpula o de templet.

Gaudí ja havia participat en el disseny del palau de Sobrellano, a la pròpia població de Comillas. En aquest cas, era un encàrrec del marquès esmentat, però l'arquitecte principal va ser Joan Martorell i el nostre home es va limitar a feines d'ajudant ia dissenyar mobles de l'interior. En qualsevol cas, veure'l et recordarà els treballs neogòtics de Gaudí.

Cellers Güell, les obres de Gaudí fora de Barcelona, ​​però a la província

Com t'hem dit, Eusebi Güell va ser un dels grans admiradors de Gaudí i qui li va encarregar molts dels seus treballs. Per exemple, el palau i el parc Güell, tots dos a Barcelona. Segons sembla, havia conegut la feina del geni de Reus en una visita a la Exposició Universal de París de 1878 i va quedar enamorat de les seves obres. Fruit d'això seria una col·laboració que duraria tota la vida.

De fet, també li va contractar feines fora de la Ciutat Comtal, encara que dins de la província. És el cas de les Cellers Güell, Que es troben en Sitges. L'edificació també respon a la etapa neogòtica de Gaudí i, als gairebé quinze metres d'alçada, presenta cinc plantes. No obstant això, dues són subterrànies i estan dedicades als cellers pròpiament dits. Però la més bonica és la superior, que presenta una mena de lògia o porxo-mirador amb vistes al mar i una capella coberta per volta catenària.

Finalment, un campanar i diverses xemeneies d'aspecte oriental coronen l'edifici. A més, aquest es complementa amb un pavelló de porteria del mateix estil i porta de forja que imita una xarxa de pesca.

Cripta de la Colònia Güell

Novament ens trobem amb una obra de Gaudí fora de Barcelona, però dins de la seva província. En aquest cas es troba a Santa Coloma de Cervelló i, un cop més, va ser un encàrrec de l'empresari Eusebi Güell. No obstant això, en aquest cas, el treball del genial arquitecte es va centrar exclusivament a la cripta. La resta de les construccions van ser obra dels seus col·legues Juan Rubió y Francesc Berenguer.

Tot i això, malgrat l'humil de la seva tasca, la cripta de la Colònia Güell té gran importància dins l'obra de Gaudí. Perquè és un dels primers treballs en què incorpora de manera conjunta totes les seves innovacions arquitectòniques. Per exemple, la fusió de l'edifici amb la natura que l'envolta, els arcs de catenària, el tractament dinàmic i el fluid de l'espai interior o el joc amb la llum.

Fins i tot s'aprecia això a la varietat de materials que va emprar. Així, pedres basàltiques i calcàries, maons de ceràmica, vidre, morter i fins i tot escòria de fosa. I tot això formant un conjunt harmònic en què no falten detalls ornamentals com, per exemple, els bancs amb reclinatori.

En conclusió, t'hem mostrat les principals obres de Gaudí fora de Barcelona. Però n'hi ha alguna altra com el xalet de Catllaràs i als jardins de Can Artigas, tots dos a La Pobla de Lillet. Anima't a conèixer tots aquests treballs del genial arquitecte català.