La Catedral de la Diòcesi de Còrdova, a Andalusia, és coneguda popularment com la Mesquita i avui parlarem d'ella, o millor dit, de les parts de la Mesquita de Cordoba més destacades.
Aquest temple és herència musulmana, i va ser després de la Reconquesta de la ciutat per Ferran III que la mesquita va ser consagrada i convertida en catedral. La veritat és que ha canviat molt en la seva llarga història i aquests canvis ens porten a diferenciar certes parts de la Mesquita de Còrdova sobre altres, així que presta atenció al que no et pots perdre en la teva propera visita.
Breu història de la Mesquita-Catedral de Còrdova
Els musulmans van arribar aquí i al 785 van enderrocar una estructura cristiana prèvia i van començar les obres de la mesquita. Aquella primera mesquita va ser construïda per Abderramán I, de la dinastia omeia. Les obres van començar el 785 i van culminar dos anys després amb un temple quadrat amb la sala de pregària i el pati d'ablusions.
Després de la mort d'Abdemarran I l'emir Hisham va acabar de donar-li forma, però va ser Abdemarran II qui va tirar endavant ampliacions a causa del creixement de la ciutat. Els governants que el van seguir van fer el mateix.
VA SER després de la conquesta castellana que la mesquita es va convertir en catedral i se la va consagrar a la Verge Maria. Això va fer que patís diversos canvis fins a arribar als nostres dies.
Parts de la Mesquita de Còrdova
Podem dividir la mesquita-catedral a dues parts, una interna i una altra externa.
Pel que fa a la part interna començarem dient que en els seus temps, tot l'interior de l'edifici era una sala hipòstila, és a dir tota una àrea sostinguda per columnates, unes 850, recobertes en ònix, marbre, pòrfir, granit i jaspi. Era aleshores una única sala de pregària.
Aquesta sala, enorme i plana, tenia sostres de fusta sostinguts per una doble arcada sostinguda per aquestes columnes. Els arcs donaven lloc a naus que, en algun moment, van arribar a ser 19. Tot aquell sostre de fusta s'ha perdut i només han quedat fragments sobre els quals s'han basat les restauracions.
El nucli del temple cristià el formen el cor, el transcor i la capella major. També hi ha altres capelles que envolten la nau, sortint del cor, cinc en total, magnífiques a les seves decoracions i detalls.
Alhora, el transaltar té cinc arcs destinats a capelles, a de Sant Bernabé, la de l'Àngel de la Guarda i la de la Presentació, però el cinquè és l'ingrés a la sagristia. Tot amb decoració relacionada amb la vida de Crist.
El retaule de la Capella Major data de 1618 i és d'estil manierista. Té diversos responsables, però està dividit en tres cossos: al centre hi ha el tabernacle, rematat per un relleu de Déu Pare, a dalt hi ha el llenç de l'Asunción flanquejat per escultures, i als costats hi ha llenços de màrtirs.
Seguint amb les parts de la mesquita de Còrdova no hi ha catedral sense cor, i aquí la cadirat de el cor és una bellesa ubicada davant del retaule major que data de mitjans del segle XVIII. És de fusta de caoba i té 30 cadires a dalt i 23 a baix, bellament decorades amb imatges de Jesús i la Verge Maria i escenes de l'Antic Testament.
Al mig hi ha el tron espicopal, preciós, gairebé un altar mateix, rematat amb una escultura de l'arcàngel Gabriel. La veritat és que hi ha moltes capelles, sobre el mur oest, el sud, l'est i el nord, quasi 40.
També hi ha museus, el Museu de Sant Clement, el tresor de la Catedral i el Museu de Sant Vicenç, per exemple. I és clar, les tombes de la corona castellana: Fernando IV, Alfonso X i molts més, però altres tombes no reals importants són les del Inca Garcilaso de la Vega, peruà de naixement, el poeta Luis de Góngora o Pedro de Cevallos, primer virrei del Riu de la Plata.
Però queda una mica de la mesquita musulmana? És clar, aquí les reformes cristianes sempre s'entremesclen amb l'edifici original. Hi ha una macsura, la zona que estava reservada per a l'emir o el califa, decoradíssima. Al seu torn hi ha el mihrab, el nínxol que indica la direcció del prec, també molt decorat, que dóna accés a una habitació octogonal amb cúpula amb forma de petxina, envoltat al seu torn per un alfiz, motllures que envolten les columnes, molt decorades. També hi ha moltes inscripcions en àrab als mosaics del mihrab.
Ara bé, seguint amb el nostre article de les parts de la mesquita de Còrdova, anem al exterior. Comencem llavors pel famós Pati dels Tarongers.
El Pati dels Tarongers està a la zona nord i originàriament era el pati de les ablusions de la primera mesquita, encara que els monarques següents ho van reformar i van ampliar. Sembla que els primers tarongers van aparèixer cap a 1512, però per al segle XVII ja n'hi havia 80, a més de palmeres, una olivera i cipress.
el pati té 130 metres de llargada per 50 d'amplada, envoltats de galeries, portes i arcs de ferradura, avui tapiats perquè són les capelles internes de la catedral. El pati té tres parts, amb tres fonts.
Després hi ha una sèrie de portes ubicades tant a la façana oest com a l'est i també a la façana nord següent el carrer Cardenal Herrero. Aquestes portes, elements destacats de la catedral, tenen diferents estils, mudèjar, neoclàssic, xurrigueresc…
També hi ha fonts i no falten els balcons que s'ubiquen en dues files, construïts al segle XVIII. El Balcó de Sant Clementi, per la seva banda, és d'estil plateresc i data del segle XVI i és on és avui dia el Museu de Sant Clement.
Finalment, la Torre Campanar és l'element que des de sempre ha fet una postal del temple. Té 54 metres d'alçada i era l'alminar de l'Aljama. Després d'un terratrèmol se'l reconstrueix en torre de campanes, amb campanes peculiars, cadascuna amb un nom, tallades dades relacionades amb el seu any de fabricació, el nom de l'obrer o l'escut del bisbe que va fer fer la seva fosa.
Ordenant una mica el nostre article sobre les parts de la mesquita de Còrdova podem dir que el temple té:
- L'antiga Basílica Visigoda de Sant Vicenç
- La Mesquita fundacional d'Abderramán I
- Les ampliacions d'Abdemarran II, Abdemarran III, Alhakén II i Almanzor
- El Mihrab
- La Capella reial
- La Capella de Villaciosa
- La Parròquia del Sagrari
- Capella Major, Cor i Creuer
- La Torre Campanar
- El Pati dels Tarongers
- Portes destacades