Pobles bonics de Toledo

Si ens plantegem un viatge pels pobles bonics de Toledo, haurem de fer una selecció perquè són molts. Aquesta província castellà manxega compta amb una privilegiada naturalesa dominada pels Muntanyes de Toledo i als rius Tajo i Tiétar, que acaba desembocant al primer.

Però, sobretot, la plana toledana té precioses localitats plenes d'història i monuments. Així mateix, té paisatges amb profunda arrelament literària, ja que no has d'oblidar que el sense par don Quixot va viure moltes de les seves aventures en aquestes terres. Tot això configura una província que has de conèixer bé. Perquè tinguis una guia, et mostrarem la nostra selecció de pobles bonics de Toledo.

La Pobla de Montalbán

Si de ressonàncies literàries parlàvem, aquesta localitat va ser bressol de Ferran de Rojas, Autor de La Celestina. Pertany a la comarca de Torrijos, gairebé al centre de la província, ia la fèrtil vega del Tajo.

Però La Pobla destaca pel seu ampli patrimoni monumental. Com a centre neuràlgic hi ha la Plaça Major, típicament castellana, on pots veure la església de La nostra Senyora de la Pau, que és gòtica de transició al Renaixement. També trobareu a la plaça l'edifici de l'Ajuntament i el palau dels comtes de Montalbán, una espectacular construcció renaixentista amb tocs platerescos.

També t'aconsellem visitar en aquesta localitat les ermites de la Mare de Déu de la Soledat i del Santíssim Crist de la Caritat, barroca la primera i clàssica la segona; els convents franciscans i de les monges concepcionistes i la Torre de Sant Miquel, resta d'una antiga església, que és un dels símbols de la vila.

Però també has de visitar, justament, el Museu de la Celestina per conèixer millor l'autor i el context social d'aquesta obra magna de les nostres lletres. Així mateix, ja sortint de la Pobla, tens el pont del Tajo, datat al segle XVI, i, a uns vuit quilòmetres, trobaràs les espectaculars Barranques de Burujón, unes capritxoses formacions d'argila que et recordaran al Gran Canyó del Colorado.

Orgaz, un altre dels pobles bonics de Toledo

Ubicada al peu de la serra de Yébenes ia la comarca de la Silla trobaràs aquesta preciosa localitat que també incloem als pobles bonics de Toledo pel seu impressionant patrimoni monumental.

Per començar el teu recorregut per Orgaz, pots visitar la Plaça Major, Però també la església de Sant Tomàs Apòstol, construïda per Albert de Churriguerra al segle XVIII, i el castell d'Orgaz, que data del XIV i és un dels emblemes de la localitat. T'impressionarà la torre de l'homenatge, amb vint metres d'alçada.

També queden a Orgaz restes de l'antiga muralla i dues de les quatre portes que la franquejaven: les arcs de Betlem i de Sant Josep. Així mateix, compta la vila amb diversos ponts històrics entre els quals destaca el de els Cinc Ulls, Construït en temps de Carles III, i amb diverses ermites com les del Socors i de la Concepció.

D'altra banda, crida l'atenció a la vila toledana la gran quantitat de cases senyorials que poblen els seus carrers. Com a exemple, us citarem les cases del comte Tierrapilares, dels Calderón de la Barca, d'Ioseph o dels Biscaí. I, finalment, Orgaz i els seus voltants destaquen pel seu enorme valor arqueològic.

Com a mostra d'aquest, a cinc quilòmetres de la vila es troba la pedania de Arisgotes, on trobaràs un interessant Museu d'Art Visigot. Així mateix, al turó de La Tocha pots veure dos menhirs datats fa mil cinc-cents anys, a El Torrejón hi ha una necròpolis romana ia Villaverde podeu trobar restes d'un pont i una calçada d'aquesta mateixa època.

Ocaña i la seva preciosa plaça Major

Aquesta altra meravellosa localitat es troba al nord-est de la província de Toledo, limitant amb Aranjuez, que, com saps, ja pertany a Madrid. Un dels seus emblemes és el seu imponent Plaça Major, edificada al segle XVIII amb port barroc. Des del 2002, a més, és bé d'interès cultural.

També et recomanem que visiti Ocaña la Font Gran, una joia renaixentista obra de Juan de Herrera el 1578, i el palau dels Cárdenas, de la mateixa època, però edificat seguint els cànons del gòtic, encara que de transició al Renaixement. Igualment coetani és el Teatre Lope de Vega, antic Col·legi de la Companyia de Jesús.

D'altra banda, no falten a Ocaña magnífics monuments religiosos. La església parroquial de Santa Maria de l'Asunción va ser construïda al segle XVIII en estil neoclàssic sobre les restes d'una altra d'anterior que, alhora, es va edificar a partir d'una antiga mesquita. La església parroquial de Sant Joan Baptista és més antiga, doncs està datada al XIII, encara que va patir diverses reformes posteriors. Tot i això, s'inclou dins de l'art mudèjar toledà.

La torre campanar de l'església de Sant Martí és l'únic element que en queda i ha estat declarada bé d'interès cultural. Construïda a finals del segle XVI, és d'estil herrerià. Així mateix, Ocaña us ofereix magnífics edificis conventuals. Entre aquests, els de Santo Domingo de Guzmán i Santa Catalina de Siena, tots dos d'estil renaixentista. I, ja als afores, trobareu la Font Vella, probablement d'època romana.

Finalment, Ocaña també té arrelament literària. A la vila va morir el senyor Rodrigo Manrique, al que el seu fill va dedicar les Cobles a la mort del seu pare. I també en aquesta localitat està ambientada la famosa obra de Lope de Vega Peribáñez i el comendador de Ocaña. Per si això fos poc, allà va néixer Alonso d'Ercilla, Autor de L'Araucana.

Tremolor

Es troba a l'est de la província de Toledo ia uns cinquanta-cinc quilòmetres de la seva capital. També us ofereix una meravellosa Plaça Major típicament manxega. De planta quadrada, té pòrtics sustentats pro columnes i corredors a la part superior. Construïda entre els segles XVI i XVII, presenta trets barrocs i una preciosa ornamentació de fusta. Pel que fa a aquesta, destaca l'accés principal, cobert per una volada amb mirador a quatre aigües.

També és barroca del segle XVIII la casa de les Torres, que ha estat declarada monument històric artístic i destaca per la seva preciosa façana. I de la mateixa època és la de Postes o caserna Vella, encara més austera.

D'altra banda, el monument religiós més important que trobaràs a Tembleque és la església de La nostra Senyora de l'Assumpció. Va ser construïda al segle XVI i presenta trets de transició del gòtic al Renaixement. Exteriorment, destaca per la seva imponent torre i, pel que fa al seu interior, acull diverses capelles entre les que destaquen les de Jesús natzarè i de la Mare de Déu del Roser.

Completen el patrimoni religiós de la vila toledana les ermites de la Puríssima Concepció, del Crist de la Vall, de Loreto i de San Antón. Però més curiosa és la de la Veracruz per la forma octogonal acabada en cúpula.

Escalona, ​​a la vora de l'Alberche

També pertany, com La Pobla de Montalbán, a la comarca de Torrijos, encara que en aquest cas es troba a la vora del riu Alberche. Devia estar habitada des de temps molt antics, ja que a la zona s'han trobat restes celtes, romans i visigots. Ja a l'Edat Mitjana, va tenir una gran importància per la seva ubicació estratègica.

De fet, el gran símbol d'Escalona és el vostre castell-palau, que rep aquest nom perquè consta de la fortalesa pròpiament dita i d'un palau mudèjar. La seva existència està registrada al segle XI, encara que es creu que primer va ser fins i tot una fortificació romana. D'altra banda, seguint amb les ressonàncies literàries que et venim explicant i com a anècdota, et direm que al castell va néixer l'Infant don Juan Manuel, escriptor medieval que ens va llegar El comte Lucanor.

També has de veure a la localitat la porta de Sant Miquel, sobre la qual hi ha una torre. Al costat de la de Sant Vicenç, són les que es conserven de l'antiga muralla. També a Sant Miquel Arcàngel hi ha consagrada l'església més important d'Escalona, ​​edificada sobre un temple romànic primitiu. Al seu interior pots veure un preciós retaule barroc. Així mateix, completa el patrimoni religiós de la vila convent de les Concepcionistes Franciscanes. Però també us ofereix Escalona una típica plaça castellana. És la del senyor Juan Manuel, en què es troba la Casa del Concejo, avui Biblioteca Municipal amb un petit museu, i un bonic quiosc de música.

D'altra banda, Escalona ha sabut reinventar-se com a escenari d'art urbà per atraure turisme. Als seus carrers pots veure nombroses mostres del treball de l'artista de carrer Mr. Trazo. I, finalment, si visites la localitat a l'estiu i et ve de gust donar-te un bany, tens una platja fluvial a la vora del riu Alberche. Des d'ella, a més, hi veuràs un bonic pont del segle XIX.

En conclusió, t'hem mostrat alguns pobles bonics de Toledo. Però et podríem parlar de molts altres, ja que aquesta província els té realment preciosos. Com a mostra, et citarem Orpesa, amb els seus dos castells i la seva bella torre del Rellotge; Maqueda, amb la seva Porta Califal i el seu castell de la Vela; el Toboso, terra de la sense parell Dulcinea; Consuegra, amb els seus molins de vent típicament manxecs, o la pròpia Torrijos, amb la seva impressionant col·legiata del Santíssim Sagrament. No et semblen prou raons per visitar tots aquests pobles bonics de Toledo?