hi ha molts pobles espanyols amb tradicions a Halloween. Ja fa molts anys que aquesta festa va arribar al nostre país des de Estats Units, encara que el seu origen estigui molt lluny d'Amèrica. De fet, segons algunes teories, caldria buscar-lo entre els ritus cèltics al voltant de les collites.
Concretament, estaria a la festivitat gaèlica del Samhain. Es tractava d'una commemoració estacional que marcava el pas de la tardor a l'hivern i la fi de la recol·lecció de fruits. No obstant això, altres estudiosos assenyalen l'origen de Halloween dins del propi cristianisme, simplement com a vigília prèvia al dia de Tots Sants. La celebrarien els escocesos i els irlandesos, que l'haurien portat als Estats Units quan van emigrar a aquest país. En qualsevol cas, a continuació, us mostrarem pobles espanyols amb tradicions a Halloween. Però abans volem repassar amb tu les costums més habituals en aquestes dates.
Els costums més populars de Halloween i altres genuïnament espanyols
Recreació moderna d'un ball de Samhain
Com sabràs, entre les activitats més tradicionals en aquestes festes es troba la de disfressar amb motius al·lusius a la mort o al terror. Era una cosa que ja es feia, justament, a Irlanda i Escòcia a finals del segle XIX. Així mateix, és costum veure pel·lícules de por. Però el protagonisme més gran en aquestes festes és per als nens.
Són ells els qui gaudeixen més que ningú de les disfresses i dels jocs que s'organitzen al voltant de Halloween. El més famós és, sens dubte, el de truc o tracte. Encara que ja el coneixeràs, et direm que consisteix a recórrer disfressades les cases del veïnat demanant llaminadures als seus habitants. Si no les ofereixen, s'han d'enfrontar a una broma.
També és molt comú en aquestes dates la preparació de carabasses com si fossin caps on s'introdueix una espelma o llanterna encesa. No obstant, a Irlanda i Escòcia el que es tallava era un nap. L'ús de les carbasses va començar als Estats Units cap als anys trenta del segle XIX a causa d'una collita abundant.
D'altra banda, com sol ser habitual a qualsevol festa, també a la de Halloween ocupa un paper primordial la rebosteria. Per exemple, els irlandesos solen enfornar el bastidor de barmb. Es tracta d'un pa de panses en què, com passa al nostre tortell de reis, sol incloure's una sorpresa. Una cosa similar es fa amb el Colcannon, que no obstant és salat, doncs es tracta d'un puré de patates amb col, mantega i pebre.
Així mateix, com la festivitat coincideix amb la collita de poma, és tradicional consumir aquesta fruita en la seva forma dolça o recoberta de caramel. Però no és l'única cosa de rebosteria que pots prendre a Halloween. També són populars el blat de moro dolç o el pastís de carbassa. Però a tots aquests costums, alguns pobles espanyols sumen altres tradicions de Halloween.
Els Tosants a Cadis
Una casa decorada per a la festa de Halloween
No cal que us parlem del sentit de l'humor que tenen els gaditans, ni que us recordem la importància que, per a ells, té el carnaval. Doncs bé, a Halloween celebren una variant de la festivitat de les disfresses, però aplicada al menjar.
Per sorprendre't, només has de visitar el mercat Central de la ciutat o el de la Mare de Déu de l'Rosari. Trobaràs pollastres vestits, calamars vestits de natzarens o fruites amb vestits fantasmals. Cadascuna de les parades d'aquests mercats s'especialitza en una temàtica diferent. Tot un espectacle que reflecteix el sentit de l'humor dels habitants de la Tacita de Plata.
El Samaín a Vigo
Nens disfressats per a la festivitat
Ja us hem esmentat que molts experts troben l'origen d'aquesta festa al Samhain celta. Castellanitzat com Samaín, una de les moltes ciutats que segueix aquesta antiga tradició és Vigo. Concretament, al seu barri històric, les cases es decoren i els seus habitants es disfressen per espantar les ànimes que vaguen a la Santa Companya.
Així mateix, s'organitzen magostos per prendre castanyes rostides i, a mitjanit, se'n prepara una cremada amb el seu conjur. Totes aquestes activitats s'acompanyen de xarangues i concerts, jocs infantils i esdeveniments gastronòmics.
Fira de bruixes
Un grup d'amigues disfressades de bruixes
Té lloc en molts pobles de la província de Barcelona durant la matinada del 31 doctubre. Amb ella, es tracta de desagreujar les dones que, durant els segles XVI i XVII, van ser acusades de bruixeria a Catalunya per la Inquisició. Com sol passar en aquests casos, un dels principals culpables d'aquests crims va ser, justament, una mena de bruixot convers anomenat Cosme Soler i conegut per Tarragó.
Per congraciar-se amb les autoritats i evitar el seu propi càstig, es va dedicar a la caça i denúncia de dones que acusava de bruixeria. S'estima que va portar a la forca moltes. Com a record d'aquesta matança, a les onze de la nit del 31 d'octubre se sol despenjar del campanar una dona que en representa.
Sa Trencada
Uns deliciosos bunyols típics d'aquestes dates
Viatgem ara a l'illa de Mallorca per conèixer altres pobles espanyols amb tradicions a Halloween. En aquest cas, a més, és culinària. Totes les famílies de les seves viles es reuneixen al voltant del foc per elaborar-ne una sopar de bunyols, fruits secs i panellets. Reben aquest nom uns petits pastissos la base dels quals és sucre, ou i ametlla. Així mateix, solen enriquir-se amb xocolata, coco o pinyons.
Però, en aquesta illa de les Balears perviuen altres costums vinculats a Halloween. Per exemple, la de vestir-se amb un llençol, com si fos un fantasma, per espantar els veïns. A més, és tradició que els padrins regalin als fillols rosaris ensucrats. Fins i tot els hotels de les zones turístiques organitzen festes relacionades amb aquesta celebració.
L'Estantigua
Representació de la Santa Companya a la fira medieval de Santiago de Compostel·la
Les processons d'ànimes es troben a la mitologia de tots els pobles del món. Espanya no n'és una excepció i totes les seves comunitats han portat la seva història fins al present. Per exemple, a Galícia s'anomena Santa Companya ia Astúries la Güestia. Per part seva, a Castella, Extremadura i part d'Andalusia rep el nom de estantigua.
Justament al seu voltant hi ha una tradició de Halloween. La vigília del dia de Tots Sants s'encenen fogueres a les places de molts dels seus pobles per protegir-se del pas. Tot i això, en bon nombre d'ells s'han substituït pels Holywins, consistents que els nens es disfressen amb motius religiosos. Per exemple, de sacerdots, monges o sants.
La llum de les ànimes
Trasmoz, on se celebra la llum de les ànimes
Si t'agrada la literatura, sabràs que moltes de les llegendes escrites per Gustavo Adolfo Bécquer procedeixen de la seva estada al saragossà monestir de Veruela. Una és la de la tia Casca de Trasmoz, que ha donat lloc a la tradició de Halloween de la qual et parlarem ara.
La tia Casca era, probablement, una remeiera. Però els veïns consideraven que tenia poders i, per tant, que era una bruixa. Un dia del 1850 la van perseguir fins a un precipici i la van llançar al buit. Segons la llegenda, el seu esperit continua vagant per la zona buscant venjança, encara que diversos habitants de Trasmoz van ser condemnats per la justícia.
Com a recordatori d'aquells esdeveniments, aquesta localitat, que és l'única oficialment excomunicada per l'església, organitza les activitats de la llum de les ànimes. Torna al passat per escenificar-ne una processó de bruixes, cercavila i fogueres a les places. Així mateix, se celebra una cremada al castell de Trasmoz, lloc on es diu que es feien els aquelarres.
Altres pobles espanyols amb tradicions a Halloween
Fira de Tots Sants a Cocentaina
Aquesta festivitat compta amb moltes altres tradicions repartides per tot el territori espanyol. A Canàries, la nit de l'u de novembre és la dels Finaos. Les famílies es reuneixen per recordar els seus éssers estimats que han mort i explicar les seves anècdotes alhora que es prenen nous i ametlles amb vi dolç. Per la seva banda, a Ceuta l'u de novembre és el dia de la motxilla. Els seus habitants menjaran al cementiri i portaran flors als seus familiars difunts. Es tracta d'una tradició iniciada al segle XIX i ja estesa a altres regions com Andalusia o Extremadura.
Més antiga és la fira de Tots Sants que se celebra a la vila alacantina de Cocentaina des del 1346. Durant tres dies, tenen lloc moltes activitats i s'hi instal·len mercats cristians i socs àrabs. Molt diferent és el costum que tenen a Begijar per aquestes dates. Els habitants d'aquesta localitat de Jaén tapen els panys de les portes amb farinetes per evitar que hi entrin els mals esperits. A més, es col·loquen espelmes a les finestres i les famílies es reuneixen per menjar truites amb xocolata.
Però, si hi ha un producte associat a Espanya amb aquestes dates, són les castanyes rostides. Al llarg i ample de tot el país s'encenen fogueres per rostir-les i després menjar-les acompanyades de mel, fruits secs, vi o sidra dolça. A més, els assistents amenitzen el temps comptant històries de por. I, de vegades, s'embruten la cara amb una mica de cendra per espantar els mals esperits.
En conclusió, t'hem mostrat alguns dels pobles espanyols amb tradicions a Halloween. Com podeu veure, són molts els costums de la Península Ibèrica relacionats amb aquesta festa que enfonsa les seves arrels a l'Antiguitat. Anima't a conèixer aquestes curioses activitats.