Presons abandonades a Espanya

Podem trobar-ne moltes presons abandonades a Espanya. A finals del segle XX es va emprendre una modernització de les instal·lacions penitenciàries al nostre país amb l'edificació de diversos penals moderns. Com a conseqüència, la immensa majoria dels existents van quedar buits.

No obstant això, algunes són molt anteriors, concretament del edat mitjana. A més, d'altres s'han habilitat per a noves funcions. En qualsevol cas, totes elles formen part avui d'una mena de turisme penitenciari que va començar ja fa molts anys a la presó d'Alcatraz de Sant Francesc (Estats Units). A continuació, us mostrarem algunes de les més impressionants presons abandonades a Espanya.

Presó de Pedraza

Ubicada en aquesta localitat de la província de Segòvia, pertany, justament, a aquests presidis medievals que s'han mantingut drets. En aquest cas, l'edifici que l'albergava és un monument preciós que es va construir al segle XIII com torre de vigilància de la muralla.

En realitat, no es pot dir que estigui abandonada, sinó que n'ha perdut la funció penitenciària. Perquè pots visitar-la i descobrir com n'era de dura la vida dels reclusos. Els comuns vivien amuntegats en dues cel·les de tot just nou metres quadrats cadascuna. Pitjor encara eren les condicions dels penats per delictes greus. Eren llançats per una trapa a estades inferiors encara més insalubres.

Pel que fa als preventius, de dia podien moure's, però, en arribar la nit, se'ls subjectava amb ceps i grillons per a seguretat del carceller, que hi vivia. Si la visites, també podràs veure un petit museu que narra tot el que acabem d'explicar-te.

Presó Model de Barcelona

Fins al tancament fa uns quants anys, era la presó en actiu més antiga de Catalunya, doncs portava oberta des del 1904. Ocupa dues pomes de l'Eixample barceloní, entre els carrers Entenza, Rosselló, Provença i Nicaragua. Els arquitectes encarregats de dissenyar-la van ser Salvador Vinyals y Josep Domènech, els qui es van inspirar en els principis assentats per Jeremy Bentham per a les presons a finals del segle XVIII.

D'acord amb ells, té una planta radial amb sis grans naus que convergeixen en un cos central cobert amb una cúpula. En aquest hi havia el centre de vigilància (el panòptic que proposava Bentham). A més, la presó tenia diversos edificis annexos dedicats a cuines, magatzems, infermeria i altres funcions, així com patis i jardins.

La de Zamora, una de les més populars entre les presons abandonades a Espanya

Arribem ara a l'antiga presó de Zamora i et diem que és una de les més populars entre les presons abandonades a Espanya perquè s'hi va rodar una pel·lícula molt famosa i premiada amb vuit Goies. Es tracta de Cel·la 211, Dirigida per Daniel Monzón i interpretada per Luis Tosar, Alberto Amman, Marta Etura i Antonio Resines, entre altres actors. Com recordaràs, narrava justament un brutal motí penitenciari.

Es va tancar fa vint-i-un anys i es troba a la carretera de Almaraz de Duero. Va albergar perillosos terroristes d'ETA i del GRAPO, però també molts sacerdots condemnats per raons sindicals i polítiques. Entre ells hi havia els escriptors Xabier Amuriza y Lluis Maria Xirinacs. El primer és un famós versolari (improvisador de versos) i revitalitzador de la llengua basca. Per la seva banda, el segon va ser un filòsof rellevant que va arribar a senador en la Transició.

Fort de Sant Cristòfol

També anomenat fort d'Alfons XII, es troba a la muntanya Ezkaba o Sant Cristòfol, que li dóna nom. Pertany al terme municipal d'Antsoain, a prop de Pamplona. Justament, a causa de la seva situació domina pel nord i des de dalt la comarca de la capital navarresa.

Es va construir a finals del segle XIX durant el regnat de Alfons XII, tal com indica la inscripció que podeu veure a la portada d'accés. La seva funció original era la de fortalesa defensiva, no es va convertir a la presó fins al 1934 i va romandre com a tal només set anys.

Ja el 1941 es va destinar a sanatori de tuberculosos. Aquesta era una malaltia que aleshores delmava la població i es creia que els espais alts alleujaven les dificultats respiratòries dels pacients. D'aquí la nova funció. Posteriorment, en va tenir unes altres. De fet, es va utilitzar com a dipòsit de municions fins al 1987, encara que es va mantenir amb vigilància fins al 1991 quan es va produir el seu definitiu abandonament.

El seu dissenyador va ser el coronel del cos denginyers Miguel Ortega, qui va projectar una fortalesa de tipus poligonal i, per a la seva construcció, va caldre volar part del cim de la muntanya. D'aquesta manera, diversos pisos queden dins la muntanya. Així mateix, està envoltada d'un fossat i ocupa una parcel·la de més de sis-cents mil metres quadrats dels quals cent vuitanta mil són construïts.

Curiosament, mai va arribar a ser usada com a fortalesa. La irrupció d'armes modernes com els canons de llarg abast o l'aviació van fer que quedés obsoleta com a edificació militar.

Presó de Broto

Tornem al final de l'Edat Mitjana per parlar-te d'una altra de les presons més curioses abandonades a Espanya. Es troba a la petita localitat oscenca de Broto i servia com a presó per a reus de tota la vall. La trobaràs al costat del pont gòtic sobre el riu Ara.

De fet, es va construir al segle XVI al mateix temps que aquest i per contribuir a la seva defensa. Així mateix, juntament amb ella trobaràs la Casa de la Vall, que era on s'impartia justícia per a tota la zona de Broto.

En realitat, es tracta d'una torre de planta quadrangular i recius murs amb sageteres i un finestral. Té tres pisos i s'hi accedeix per l'intermedi, des de l'esmentada Casa del Valle. Al superior s'hi arriba a través d'una escala estreta. Per la seva banda, a l'inferior hi ha dues sales estretes que servien com a cel·les per als penats amb delictes més greus.

Si visites aquesta torre t'impressionaran nombrosos gravats a les parets que van ser fets pels mateixos presos entre els segles XVII i XX. Es tracta d'alguns missatges, però sobretot de dibuixos que representen les temàtiques més diverses. N'hi ha de religiosos i geomètrics, però també hi abunden els que recreen animals i arbres. Els gravats s'han sotmès a un procés de restauració a causa del seu importància etnogràfica. Aporten molta informació sobre la societat pirinenca de segles passats.

Presó vella d'Alcalá de Guadaira

Se la coneix per aquest nom perquè va funcionar com a presó des de 1850 fins als anys setanta del segle passat. Però és un dels edificis amb més història de la localitat sevillana. Es tracta d'una construcció del segle XVI que, fins al XVIII, va funcionar com a hospital de sang per a dones. I aquesta dada és molt important perquè es tracta de un dels pocs vestigis que en queden a la província de Sevilla, on va arribar a haver-hi més de cent.

Però no acaben els valors d'aquest edifici, que es troba al carrer Sánchez Perrier, darrere de la preciosa església de Santiago el Major. Probablement, s'ha construït aprofitant una antiga casa mudèjar i un llenç de la muralla pertanyent al magnífic castell de la localitat. Per tot això, les autoritats d'Alcalá de Guadaira s'estan plantejant fer excavacions al seu interior per després rehabilitar-les.

Presons que s'han destinat a altres funcions

Per acabar el nostre article sobre presons abandonades a Espanya, us parlarem d'altres presons que ja no funcionen com a tal, però continuen tenint usos diferents. N'és una bona mostra l'antic penal de Palència, que, actualment, és centre cultural. Es tracta d'un edifici preciós neomudèjar del segle XIX que destaca pels seus maons vermells. Després de ser restaurat, hi ha la Biblioteca Municipal amb tres sales d'estudi i una altra dedicada als nens, així com un auditori amb capacitat per a cent trenta-nou persones.

Cas més singular encara és el de la ciutat de Segòvia, doncs compta amb dues antigues presons que ara tenen una altra utilitat. La primitiva Presó Reial, situada al carrer Juan Bravo, és ara la Biblioteca Municipal. T'aconsellem que la visitis perquè es tracta d'un preciós edifici de tall classicista. Com a anècdota, et direm que allà va estar pres el gran escrit Lope de Vega.

Per la seva banda, la antiga presó provincial de Segòvia és avui un centre multidisciplinari de creació artística. La seva construcció va començar el 1891, encara que no es va inaugurar fins al 1924 com a presó per a dones. Arquitectònicament destaca per la seva gran torrassa central i altres de més petits als extrems d'algunes naus, però també per la robustesa de la construcció, dotada d'àmplies i sòlides parets.

Com en el cas anterior que t'explicàvem de Zamora, l'antiga presó de Segòvia ha servit de plató cinematogràfic i televisiu. S'hi han rodat escenes de pel·lícules com L'home de les mil cares i de sèries com l'ambaixada y Cuéntame cómo pasó, a més de nombrosos anuncis publicitaris, documentals i fins i tot vídeos musicals. De fet, acull la seu de la Segovian Film Office, a la qual t'has de dirigir si vols visitar-la.

En conclusió, t'hem mostrat algunes de les més impressionants presons abandonades a Espanya. Però podríem esmentar-ne d'altres com la de Sant Cristòfol, a Gran Canària; la de Santa Anna, a La Corunya, o la de Can Brians, a Barcelona. Anima't a conèixer-les, t'impactaran.