Suera

La bonica vila de Suera pertany a la província de Castelló. Es troba envoltada de bancals i cultius de regadiu als peus de la serra d'Espadà, del parc natural del qual pots gaudir si la visites.

Poblada en època àrab, però, la seva unificació com a poble es va produir després de la reconquesta cristiana. Més tard, va ser un senyoriu de la casa de Medinaceli per viure la seva època de màxima esplendor a cavall entre els segles XIX i XX, quan va arribar a comptar amb més de mil habitants (avui té uns cinc-cents). Però, sense més preàmbuls, et mostrarem el que pots veure i fer a Sueras.

El castell de Mauz

Pertany justament a l'època de dominació musulmana, ja que data del segle XII. Domina la població des de dalt del turó de Suera Alta i ostenta el reconeixement de Bé d'Interès Cultural. Probablement, la seva funció era defensiva: repel·lir els atacs cristians i protegir les alqueries de la zona. Com sabràs, aquestes eren finques agrícoles molt comunes a territori àrab.

Actualment, es troba en ruïnes, però encara pots apreciar bé les muralles i la part baixa del que hauria estat la seva torre major. Per arribar-hi tens una ruta de senderisme agradable. Partint del nucli urbà de Sueras i després de creuar el riu, heu de prendre una pista ubicada a l'esquerra que transita per la part dreta del barranc de Castro. Després passaràs la font de mateix nom fins a assolir la fortalesa. No et perdis les vistes que us ofereix. Són extraordinàries.

Just a la citada font, que cridarà la teva atenció per la quantitat de canelles que posseeix, ni més ni menys que setze, hi ha el despoblat de Castro. Es tracta de les restes d'un poblat medieval on s'han trobat peces de ceràmica. Millor estat de conservació presenta el despoblat de Sueras Alt, doncs encara s'aprecien les restes dels seus carrers, cases i fins i tot molins.

Església de l'Assumpció de La nostra Senyora

És la parroquial de Sueras i es va construir a finals del segle XVIII. Destaca per les grans dimensions, que casen malament amb un poble petit. És Bé d'interès local i no se sap del cert qui va ser el seu arquitecte. Tot i això, la semblança que presenta amb l'església de Sant Jaume de Vila-real fa pensar en la mà de Josep Cristóbal Ayora.

Combina trets del barroc tardà amb altres del neoclassicisme acadèmic. La façana principal consta de dues pilastres d'ordre gegant que sustenten un arquitrau. Entre totes dues, hi ha la portada amb arc de llinda i, per sobre, un fris ornamentat. Adossada a ella està la torre campanar de planta quadrangular a la part alta de la qual es troben les campanes, un rellotge i un singular templet que la corona. Així mateix, la façana està decorada amb un mural ceràmic creat per l'artista Manuel Safont. No és l'únic panell d'aquest tipus que hi ha a Sueras. Distribuïts pels carrers de la localitat en veuràs d'altres de caràcter devocional creats entre els segles XVIII i XIX. Tenen un interessant valor tant històric com artístic i cultural i adornen moltes zones de la vila.

Pel que fa a l'interior, té planta d'església-saló o basilical, amb tres naus dividides en quatre trams, així com creuer i presbiteri. El seu capçal és pla i hi trobaràs la sagristia, la capella de la Comunió i el transagrari. Igualment, als laterals hi ha altres capelles d'escassa profunditat, fins al punt que algunes són senzilles fornícules.

La nau central apareix coberta per una volta de canó, mentre que les dels costats compten amb volta de creueria. Per part seva, el creuer es cobreix amb una cúpula sobre tambor octogonal amb finestres. Finalment, les petxines del creuer es troben decorades amb frescos del pintor llevantí Joaquín Oliet que representen escenes de la vida de la Verge Maria.

L'ermita del Santíssim Crist de la Clemència

També coneguda com ermita de el Calvari, està catalogada, igual que el temple anterior, com Bé de Rellevància Local. No se sap amb exactitud quan es va construir, però s'ha datat al segle XVIII. La factura és austera, amb una façana blanca que presenta arc apuntat, cornisa recta i un òcul. Més valor artístic té la cúpula recolzada sobre un tambor octogonal i rematada amb teules.

Igualment, la torre campanar, de la mateixa altura que el temple, es remata amb cúpula, però si escau de forma piramidal i amb teules vidriades. Així mateix, disposa d´una entrada independent de la resta de l´església. D'altra banda, el Crist de la Clemència és homenatjat durant l'última setmana d'octubre. Dilluns la seva imatge es trasllada a l'església parroquial, on roman fins que acaben les festes per tornar a l'ermita.

Informació de la zona de Sueras

Ja us hem parlat del camí que porta fins al castell de Mauz i us hem esmentat la serra d'Espadà. Però ara ens hem d'aturar en aquesta última per mostrar-te el meravellós entorn natural de la localitat castellonenca, que no va a la saga dels seus bonics monuments.

El Parc Natural de la Serra d'Espadà, que inclou el terme municipal de Sueras, té més de trenta mil hectàrees i forma part dels contraforts del sistema Ibèric. Es tracta d'un conjunt muntanyós que separa les valls dels rius Millars al nord i Palància al sud, encara que és més important el riu Veig. Quant a la seva flora, destaquen les suredes, el pi roig i el matollar. I, respecte a la fauna, té importants poblacions de porcs senglars, guineus, fagines i àguiles cuabarres.

Pots fer magnífiques rutes de senderisme per aquesta zona. Entre elles, la ruta Vermella, que va fins al poble de Aín, on es conserva l'estructura medieval, o la Verda, Que arriba fins Chóvar. Aquesta darrera té uns deu quilòmetres de longitud i una dificultat mitjana. En canvi, la primera és més senzilla, ja que compta, aproximadament, amb quatre quilòmetres.

Per la seva banda, la Ruta Morada és circular, ja que té a Alfondeguilla com a inici i final. Si escau, són uns sis quilòmetres. La blau transita pel vall d'Almonesir, el castell del qual visita, i té poca dificultat. Finalment, la Ruta Groga surt de Villamalur i arriba fins Matet transitant per Pavies. És la més llarga i difícil, ja que té gairebé vint-i-quatre quilòmetres. No obstant això, també pots fer-la amb bicicleta de muntanya.

En conclusió, t'hem proposat què veure i què fer a la preciosa vila de Suera. T'aconsellem que la visitis i, si ho fas, que també t'acostis a Castelló de la Plana, capital de la província, que és una ciutat preciosa. Anima't a conèixer aquesta zona del llevant espanyol.