Mèxic posseeix una extensa història rica i mil·lenària que té com un dels seus majors exponents patrimonials a la ciutat sagrada de Teotihuacan. Situada en un immens vall pròxim a la ciutat de Mèxic, la zona de Teotihuacan va ser per a l'antiga mitologia Nàhuatl el lloc on es van crear el sol i la lluna. Aquesta ciutat dels déus, tal com ho indica el seu nom, va començar a construir-se 500 anys abans de la nostra era, i encara s'aixeca com un monumental emblema de el poble mexicà i del seu gloriós passat, i veritablement un lloc de valor incalculable per a la humanitat .
La zona de Teotihuacan se situa nord-est de la vall de Mèxic, A 45 quilòmetres de distància de el centre de la Ciutat de Mèxic, raó que la converteix en una visita obligada en el cas de visitar la capital mexicana. A l'arribada l'equinocci de primavera, nombrosos grups esotèrics acudeixen a fins a aquest lloc per recarregar energia, atès que hi ha la creença popular que les piràmides són canals energètics.
L'estructura de Teotihuacan
Si hi ha alguna cosa que crida molt l'atenció a l'arribar a aquesta ciutat sagrada és la gran planificació que es pot veure en els seus carrers, similar a les planificacions urbanes actuals. Dos grans avingudes que es creuen i que són l'eix principal de la ciutat, una d'elles la més important, anomenada Calçada dels Morts. Aquestes eren la referència per dirigir-se a la resta de carrers i carrerons, i on es trobaven els principals edificis rituals i administratius.
Una mica d'història
És una ciutat el esplendor va tenir lloc sobre els segles III i VII després de Crist. En aquesta regió de Mesoamérica s'aprofitaven els recursos de la gran vall, creant-se així una gran civilització que va arribar als 100.000 habitants en uns 21 quilòmetres quadrats. Per això és una de les civilitzacions més grans que es coneixen de l'Amèrica pre-colombina, i un complex més gran i ple de vestigis que Chichen Itzá.
La seva decadència va arribar al segle VII després de Crist a causa de la inestabilitat política, les rebel·lions interiors i els canvis climatològics que van acabar amb la prosperitat, com ha passat amb totes les grans civilitzacions al llarg de la història. Això va donar lloc a el període Epiclásico Mesoamericà. Encara que hi ha poca informació sobre com va arribar a formar-se la ciutat i per què va decaure exactament, la veritat és que és una de les ciutats més ben conservades d'aquesta etapa.
Teotihacan en l'actualitat
Teotihuacan és la zona arqueològica mexicana que rep major nombre de visitants de tot el país, superant a importants zones precolombines com Chichén Itzá (Yucatán) i Muntanya Albán (Oaxaca). El conjunt que es troba obert a el públic cobreix una superfície de 2.5 km quadrats i correspon a l'Àrea Central de Monuments inclosa a la zona protegida. La Ciutat Pre-Hispanica de Teotihuacan va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per UNESCO l'any 1987, a causa de la seva enorme riquesa cultural ia la seva arquitectura colossal.
Informació útil de Teotihuacan
La forma més senzilla de veure el complex de Teotihuacan és realitzar alguna de les rutes monumentals que ja estan establertes, perquè ens permeten veure el més important. La zona arqueològica obre de dilluns a diumenge, de les 8.00 am a les 5.00 pm. Si no volem complicar-nos la vida, podem agafar un dels autobusos que fan directament la ruta a Teotihuacan des de la Terminal Central d'Autobusos de el Nord a la Ciutat de Mèxic, i que triga uns 45 minuts.
A l'entrada de parc es poden comprar els tiquets per poder veure el complex. Aquest tiquet ens dóna accés a llocs com el Museu de Lloc, la zona arqueològica amb la Piràmide de la Lluna i la Piràmide de el Sol, Tetitla o el Temple Quetzalpapálotl. A la zona també hi ha nombrosos venedors ambulants amb records i una botiga de records. A més, hi ha cafeteries i restaurants, de manera que no ens faltaran espais per fer una parada.
Què veure a Teotihuacan
Si hi ha alguna cosa que hem de fer un cop anem a aquesta ciutat és passejar per la zona de la Calçada dels Morts, admirant les construccions i les restes arqueològiques, fins arribar a Piràmide de el Sol, La més alta de totes, amb 63,5 metres d'altura. Es pensa que podria haver un temple a la fi de l'estructura, resultant encara més alta del que és avui dia. El millor de tot és que es pot pujar a ella, però cal pujar ni més ni menys que 365 graons, un per cada dia de l'any. Les vistes de la resta de l'complex des d'aquesta gran piràmide són espectaculars, i les fotos que pots treure també. El 1971 es va descobrir sota la piràmide una cova, per la qual cosa es pensa que aquest lloc ja tenia importància espiritual abans d'albergar aquesta gran construcció.
La Piràmide de la Lluna és l'altra gran piràmide que es conserva. Està a l'extrem nord, a la fi de la Calçada dels Morts i compta amb 42 metres d'alt. Ja que estem en ella aprofitarem per veure el Palau de Quetzalpapálotl, Al sud-oest, que es creu que va ser residència d'un important sacerdot. En ell podrem gaudir amb les belles columnes de pati així com amb els bells murals que es conserven a les parets. Tampoc cal oblidar una visita a l'museu, on trobem molts vestigis de la vida diària en Teotihacan, petites estàtues i estris.
Els murals que trobem en les construccions de Teotihuacan mereixen un esment especial, i és que han estat molt estudiats pel que fa a les seves tècniques. Són molt peculiars, i seran tot un descobriment per als aficionats a l'art per lo bé que es conserven, notant-se els vius colors. El color més utilitzat va ser el vermell, i es feia amb minerals que polvoritzaven per aconseguir els pigments. Hi ha molts altres en què es representa aus, felins o plantes sobre murs polits, com al Pati dels Jaguars o al Palau dels Cargols.
Majestuós lloc que vaig poder gaudir en la meva visita a Mèxic, vaig haver d'anar a exposició per aquestes terres ia l'hotel a Toluca, estat de Mèxic, em van recomanar que si no hi havia anat fora mexicà o estranger havia d'anar, i vaig aprofitar la proximitat per visitar un lloc que tothom ha d'anar abans de morir, no s'ho poden perdre.