Xina, És el paĂs conegut com «Gegant mil·lenari», Encara que el seu nom tradicional Ă©s Zhong Guo o «paĂs de centre», ja que es tenia la ideal que era el paĂs mĂ©s cèntric de la terra, des d'un punt de vista geogrĂ fic, polĂtic, econòmic i cultural.
Tot i que les fronteres han anat variant al llarg dels segles, el seu nucli central segueix intacte, aquell sobre el qual es va desenvolupar el naixement de la civilitzaciĂł xinesa: la conca del riu Huanghe, que per les seves sediments de llois rebia la denominaciĂł de «Terra groga» o «PaĂs groc».
PodrĂem parlar d'innombrables detalls d'aquest especial paĂs, però en aquest article ens hem volgut centrar en tres conceptes (costums xinesos):
- El paper que ha anat tenint la dona en aquesta civilitzaciĂł, amb el transcĂłrrer dels anys.
- Els vestits tĂpics de paĂs i la seva simbologia.
- Els esports tradicionals de paĂs xinès.
La dona
Fa moltĂssims anys, en les èpoques històriques mĂ©s antigues de la Xina, imperava per aquells lares el matriarcat: Els fills adoptaven el cognom de la mare i no el de el pare. Era normal no conèixer en ocasions el nom de el pare, era un detall sense importĂ ncia. Tot aquest «privilegi» va acabar durant la dinastia Zhou on la dona va perdre les seves funcions dominants. Des de llavors, i fins ara, la missiĂł de la dona a la Xina era la llar familiar, i dins d'aquest, sempre ha tingut la mĂ xima importĂ ncia.
Amb el pas dels anys, sobretot les dones benestants de les capes més altes socials, van poder anar desenvolupant diferents activitats alternatives més enllà de les parets de la llar:
- Durant la dinastia Espiga: Hi havia dones que podien muntar a cavall.
- Durant la dinastia Cançó ia principis de la dinastia iuan, Hi havia dones que podien viatjar soles per motius comercials i fins i tot hi havia una monja taoista que va ser pionera de la indústria de l'cotó.
No obstant això, va començar la famosa prà ctica de l'embenat dels peus a les dones, La qual cosa reduïa drà sticament l'activitat d'aquestes, ja que les incapacitava per a multitud de funcions. Encara que es desconeix el motiu d'origen d'aquesta prà ctica es diu que era per diferenciar a les dones xineses de les estrangeres, ja que a aquestes últimes se les considerava inferiors.
Va ser grà cies a la insurrecció dels Mecanografia, Que es va prohibir l'embenat dels peus, concedint d'aquesta manera més llibertat a les dones.
Els missioners protestants, a finals de segle XIX, van afavorir la introducciĂł de les nenes a l'ensañanza. D'altra banda, des de l'arribada a el poder de el Partit Comunista, s'ha esforçat per promoure la igualtat entre homes i dones però sense abandonar algunes estructures tradicionals familiars. És per aquesta raĂł, per la qual encara a dia d'avui, algunes famĂlies abandonen a les nenes en orfenats on malviuen i en alguns casos, sĂłn sotmeses a prĂ ctiques inhumanes.
El vestit, la teva posiciĂł social
Els xinesos, des de l'antiguitat, sempre li han donat un simbolisme especial als seus vestidures. Per exemple: els guerrers dels regnes combatents, portaven en el seu tocat dues plomes d'au. Això simbolitzava la valentia i la força de l'guerrer.
Una de les peculiaritats més ressenyable de l'vestit tradicional xinès és que no es tracta únicament d'un signe extern d'elegà ncia, sinó que està dotat a el mateix temps de cert valor simbòlic. Totes les parts d'aquest vestit comuniquen la força vital que els és inherent.
Els principals tipus de vestits de la tradiciĂł xinesa sĂłn:
- El penso-fu, Compost per dues peces, una tĂşnica que arriba fins als genolls i una faldilla fins als turmells.
- El Ch'ang-p'ao o vestit llarg, utilitzat tant en homes com en dones.
- I finalment, el shen-i, El quin Ă©s una barreja dels dos anteriors.
En aquests vestits els colors foscos predominen sobre les clarianes, I eren realitzats mitjançant brodats exquisidament treballats amb colors molt vius. Els colors clars els deixaven per a diari, per treballar, etc. els xinesos associen alguns colors amb les estacions de l'any: El verd representa la primavera; el vermell, l'estiu; el blanc, la tardor i el negre, l'hivern.
Esports tradicionals
L'exercici més tradicional xinès és el 'Wushu', Conegut per nosaltres com 'Kunfú'. Aquest exercici d'autodefensa i entrenament corporal és practicat pel poble xinès des de fa milers d'anys, ia dia d'avui, s'ha vist intensificada la seva prà ctica.
Aquest esport consisteix a executar moviments d'atac i de defensa emprant la força i l'agilitat. Hi ha dues categories de el mateix:
- Sense armes.
- Amb armes.
Aquest esport de tradició i història mil·lenà ria va ser inventat i desenvolupat pels xinesos, tant com a terà pia, per al combat com per tasca productiva. Dins el 'Wushu' hi ha diferents divisions i tipus i les armes que s'utilitzen en alguns d'ells són el sabre, la llança, l'espasa, el pal o el fuet, entre d'altres.
Grà cies a la bellesa dels moviments d'aquest esport, el 'Wushu' va arribar també a l'escenari i a el teatre xinès, On l'acrobà cia és l'habilitat més comunament vista.
Totes les nacionalitat xineses sempre han agradat pels esports cos a cos, sent la lluita, la principal habilitat desenvolupada per ells.
Si vas a visitar el paĂs groc pròximament o el tens com a destinaciĂł futur, ara ja coneixes algunes de les moltes peculiaritats que tĂ©. Si t'interessen aquest tipus d'articles on donem a conèixer els orĂgens de les diferents cultures actuals, fes-ho saber a l'apartat de comentaris. GrĂ cies!